PSICOLOGIA DE L'EDUCACIÓ

INICI DE L'ASSIGNATURA DE PSICOLOGIA DE L'EDUCACIÓ

AN EMAIL TO A FRIEND

Dear Gabriela,

Hi! How are you? Sorry, but I couldn't write before, because I'm really busy. The studies are driving me crazy and I'm  so stressed. I'm meeting a lot of people and I have make a lot of lovel friends.

And you, have you found a job in London? I'm so excited because I haven't found job but I have got good marks. In Spain, at the moment it's so difficult to find job and a lot of people are unemployed.

My college friends are very nice and I talk to them about everything. I'm fascinated with teachers because they have a lot of knowledge about children and the best way of their education. I love my studies because I love children, and I'm learning a lot of things about them.

Gabri, I hope that you are getting on well in London, but for this summer, you have to come to Ibiza because I have a surprise for you!

Lots of kisses, and see you soon!

Aida Ramón López

TRADITIONAL METHODOLOGIES ARE STILL BETTER THE MODERN METHODOLOGIES.

Firstly, in my opinion modern technologies are very important to learn because we live in a modern society and methodologies have to adapt to changes.

On the one hand, traditional methodologies are based on memorizing knowledge and this is very important for learning. In addition, these methodologies select intelligent people to study and lazy people to work. For these reasons, this methodology is very selective.

But on the other hand, modern methodologies are better to improve the quality of education, and they are necessary, because in our society we need more qualified students. Furthermore, these methodologies are not based on memorizing, but they are based on the experiences of our lives and the knowledge is functional.

In conclusion, both methodologies can be used to teach  and learn, but we must adapt education to the changes. In modern technologies so as to offer better education.

Aida Ramón López

Composition of myself

My name is Aida, and I'm nineteen years old. Physically I'm short, thin and I've got brown eyes and light brown hair. I'm from Ibiza and I live in Puig d'en Valls with my brother and my mum.

I'm studying for a degree in infant education at the university of the Balearic Island and I'm also look for a job at the moment.

As for my hobbies,  I like going clubbing and partying with my friends. I also like going to the beach, swimming, reading and walking.

 I like sports and when I've got free time I go to the gym or ride on the country. I also love to travel and the next place that I woukd like to visit is Greece or Egypt.

As for my personality, I consider myself a little shy but a sociable and friendly person. I'm very patient, but sometimes I'm too lazy.

Fotos: Creative Commons: http://www.flickr.com/photos/98092080@N06/

Aida Ramón López

LA REFLEXIÓ FINAL

Després de tant d'esforç ja arriba el final del semestre i ho farem amb moltes entrades al nostre eportafoli i molts de coneixements nous que mai pensàvem que ens podrien arribar a canviar tant la nostra forma de pensar i de veure les coses. Sobretot hem pogut conèixer molts d'aspectes sobre l'educació infantil que abans ignoràvem.

Fa uns mesos què vàrem començar les classes i en aquells moments, totes pensàvem que en aquesta carrera ens ensenyarien a com posar autoritat dins l'aula, a com fer fitxes per els nostres alumnes, a com ensenyaríem a tots els alumnes en silenci i sense jugar. Però uns mesos més tard totes hem canviat la nostra forma de veure l'educació, ara sabem que la mestra no sap la veritat absoluta, que les fitxes no fan un aprenentatge significatiu, que els alumnes son els protagonistes del seu coneixement i el joc es imprescindible a l'educació infantil, l'etapa més important de la vida d'una persona. Això ho dic molt seriosament, l'educació infantil té moltes finalitats: com ensenyar les rutines i els hàbits que posteriorment seran hàbits d'estudi i sobretot començar a preparar als alumnes per a les competències bàsiques. Així en un futur, aquestos petitons hauran crescut i seran persones sociables, competents, cultes, respectuoses,...etc.

Després d'uns mesos, podem dir que aquesta assignatura ens ha obert el pensament a una educació millor, del segle XXI, i n'estic segura que algun dia la metodologia evolucionarà fins al punt que nosaltres volem, es a dir, una escola sense exàmens finals, sense llibres de text, un currículum flexible i orientatiu, i sobretot que la metodologia sigui del tot constructivista i els alumnes puguin experimentar, investigar i crear el seu propi coneixement. La escola ideal amb la què totes les persones amb la ment una mica oberta, somiam.

Ensenyar a una escola del segle XXI, no només implica ensenyar per competències, amb projectes o construint el coneixement, sinó aplicar les noves tecnologies a l'educació per a què els alumnes aprofitin l'avantatge què tenen, ja què nosaltres com a estudiants d'una escola tradicional no hem pogut aprofitar. Per això tenim què conscienciar als nostres alumnes de l'importància de les tecnologies,ja què es pot cercar un ampli ventall d'informació ràpidament, i de l'impacte social què estan causant.

Totes aquestes coses mai m'he les havia plantejat i ara, avui per avui tinc molt presents de cara al meu futur com a mestra. Ara després de la reflexió que he fet durant aquests mesos he aprés i interioritzat la teoria i estic desitjant ser mestra per poder plasmar-la a la pràctica. Però no una mestra qualsevol, sinó una mestra competent i disposada a formar uns alumnes competents per a què puguin desenvolupar-se en tots els àmbits.

Bé doncs, crec què la feina més dura respecte a la nostra visió sobre l'educació ja està feta, ara només ens queda "acomodar" els coneixements. Només he de dir què el procés ha set bastant dur i estressant, sobretot amb l'incorporació dels nous conceptes, nous autors, noves eines de la web 2.0, però la recompensa final és incalculable i molt satisfactòria.

Això es una mena de despedida, però només serà temporalment, ja què el bloc seguirà marxant durant la resta de carrera.

Bé doncs, gràcies per tot i molta sort a tothom amb els exàmens! Saluts!

´

Aida Ramón López

Bases didàctiques i disseny curricular

1r curs en educació infantil

2012-2013

EL DEBAT

ESCOLA TRADICIONAL vs ESCOLA CONSTRUCTIVISTA

Aquesta darrera setmana de classe hem pogut repassar tots els continguts relacionats amb l'assignatura mitjançant un debat, què a més a resultat ser molt interessant. Aquest debat ha consistit en dividir les membres de la classe en dos parts i un grup anava a favor de l'escola tradicional , mentre que l'altre grup defensava l'escola transmissora de coneixements, es a dir, basada en un mètode constructivista.

En primer lloc aquest debat el vàrem començar per mitjà d'una red social anomenada twitter, en la qual totes vàrem participar molt activament, defenent el rol de cadascuna. La meva experiència va ser molt bona perquè crec que una meditació prèvia abans de fer un debat en persona ens va servir a totes per pensar quina postura defensar de cada tipus d'escola.

En el meu cas hem va tocar primerament defendre l'escola constructivista, cosa que hem va agradar més defensar aquesta. En segon terme, hem va tocar defensar l'escola tradicional i la veritat, mai hauria pensat que es podría criticar tant una escola que he viscut jo en persona sense adonar-me'n de totes les coses dolentes i injustes que aquesta promovia. Per això a l'hora de defensar-la hem va costar bastant, però també es cert que com es el que jo he viscut durant tant de temps, només havia de pensar en els arguments que m'havien donat tants de mestres al llarg de la meva vida d'estudiant.

El debat en directe va aconseguir treure tant els millors arguments, com els pitjors de cadascuna per defensar les dues postures.

El que puc dir, després d'haver posat en pràctica tots els coneixements apresos durant el semestre, es que per ser una bona mestra no es necessari tenir marcat un currículum per avançar acadèmicament, ni tenir exàmens finals, ni tenir un llibre de text per memoritzar-lo, ni fer fitxes per aprendre, sinó tot el contrari, construir el coneixement lliurement amb els alumnes, investigar i experimentar, prescindir dels llibres de text i recórrer a llibres més educatius com poden ser de fantasia, culturals, que mostrin experiències de la vida real...etc.

Però abans de poder fer aquesta passa que significaría un gran canvi positiu per a l'educació de les generacions que venen, tenim que promoure aquesta idea, sinó qui la traurà? Els pares, professors i gent tradicional sense interès pel canvi? Evidentment no.

Els/les futurs/es mestres són els que tenen que protagonitzar aquesta modificació en la metodologia de les aules, per a modernitzar una escola que imparteix la metodologia del segle passat.

No hay futuro pra la escuela qe utiliza una metodologia del siglo XX, la sociedad y la educacion avnzan,los conocimientos tmbn #dbateiv #uib
— Aida Ramón López (@aidaibz) enero 10, 2013

Aprovechar todos los espacios,rincones en el aula, patio y exterior para aprender, abramos la mente! #dbateiv #uib
— silvia furio vidal (@silfuvi) enero 14, 2013

Els nens necessiten experimentar per així crear coneixement i no només reproduir-lo mitjançant la memorització #dbateiv #uib
— Marta costa torres (@ctMarta1) enero 14, 2013

Com a conclusió d'aquesta activitat puc dir que ha set  molt reflexiva, intensa però sobretot constructivista gràcies al nostre esforç i col·laboració. Hem aprés a argumentar a favor d'una escola que normalment té a la societat en contra i en un futur haurem d'explicar als pares dels nostres alumnes la raó per la qual utilitzam aquest tipus d'aprenentatge i també ens hem posat en la pell dels pares o famílies que estan en contra per què les nostres companyes també aprenguin a defensar aquesta escola.

Aida Ramón López
Primer curs d'educació infantil.

L'IMPORTÀNCIA DE L'EDUCACIÓ INFANTIL

Vuitena entrada

A l'etapa infantil hi ha diferents maneres d'aprendre: a través de l'experiència amb els objectes, de l'experiència amb situacions, amb premis i càstigs, per imitació i a través de l'aprenentatge compartit. El procés de coneixement dels infants s'inicia sempre des-de molt petits amb una exploració dels objectes. A més de les experiències amb objectes, l'infant viu moltes experiències relacionades amb situacions de la vida quotidiana. Els nens i les nenes es troben en moltes situacions en les que les seves conductes reben un premi o un càstig, i això els-hi serveix per aprendre quins són els límits a partir dels quals les seves conductes no són acceptades. Moltes vegades, els nens aprenen per imitació del que veuen i viuen en el seu entorn. Un nen d'aquesta edat rep moltes influències de les persones que li rodegen, per tant les interaccions entre l'adult i l' infant que s'estableixen en les situacions de la vida quotidiana formen part d'un aprenentatge compartit.

A l'etapa d'educació infantil, fomentar l'aprenentatge i el desenvolupament dels nens i les nenes significa ajudar-lis a progressar en l'identificació de la pròpia identitat, en el coneixement i la valoració de sí mateixos, tant respecte a les capacitats com a les limitacions.

Hi ha 3 àrees de coneixement: el descobriment de l'alumne de sí mateix; el descobriment de l'entorn natural i social; i la intercomunicació i el llenguatge.

El descobriment de sí mateix fa referència a la construcció de l'identitat psicològica del nen i cal destacar dos aspectes: l'imatge que el nen construeix de sí mateix mai es neutra; I el nucli de sentiments i emocions que contribueixen a les capacitats d'equilibri personal i de relacions interpersonals s'estableix a propòsit del coneixement i l'actuació del nen sobre el seu medi. En resum podem agrupar els continguts en els següents tipus: el coneixement de sí mateix i del propi cos, el cos i el moviment i un mateix en societat.

El descobriment de l'entorn natural i social es l'adaptació al seu medi. Els continguts que es tenen que treballar a aquesta areea són: l'adaptació a l'escola, la relació i interacció amb les altres persones, el coneixement i exploració de l'entorn i el joc i l'experimentació.

I per últim l'intercomunicació i els llenguatges, ja que inclou totes aquelles formes de representació de la realitat que els éssers humans som capaços d'utilitzar: el llenguatge verbal (oral i escrit), el llenguatge matemàtic, musical, plàstic, corporal i no verbal. Els llenguatges constitueixen instruments que possibiliten les interaccions, la comunicació, la representació i l'expressió de pensaments, sentiments i vivències, etc.. El llenguatge te diferents funcions: la comunicativa, la qual ens permet l'interacció amb l'entorn (social, cultural i físic: coses i persones); la representativa, ja que el dibuix i el llenguatge verbal són una recreació de la realitat i serveixen per evocar les coses no presents; i la funció ludicocreativa, ja que els joc es una activitat principal en el procés d'aprenentatge i el desenvolupament del nen.

• En el llenguatge verbal es fomenta el desenvolupament de les següents capacitats: la capacitat de descentrament, d'anàlisi i de generalitzar.

• En el llenguatge matemàtic es desenvolupen les següents capacitats: la capacitat d'abstracció de la realitat, l'abstracció de les propietats dels objectes i la resolució de situacions-problema.

• En el llenguatge musical i corporal, identifiquem les següents capacitats: l'estructuració en el temps, l'educació de l'oïda i la simbolització.

• I en el llenguatge plàstic les principals capacitats que es desenvolupen són: la formació de conceptes, l'habilitat manual i posar en pràctica l'imaginació i la fantasia.

Avui en dia, la normativa divideix l'etapa infantil en dos cicles que tenen una especifidad pròpia i presenten grans diferències entre sí.

El primer cicle acull a infants des-de els tres mesos de vida fins aproximadament als tres anys. En relació en aquest cicle ens agradaria destacar els següents aspectes: els grans canvis en el primer any de vida, l'efecte estructurador de la personalitat de les figures d'afecte, el paper estructurador de la resolució de les necessitats d'alimentació i neteja ( de la dependència total a l'autonomia progressiva), la necessitat de moviment i joc i la necessitat d'una relació estreta entre la família i l'escola.

El segon cicle acull als infants des de els tres mesos fins a aproximadament els sis anys. Els aspectes específics d'aquest cicle que hi ha què tenir en compte són: la classe de tres anys com a moment de transició entre els dos cicles, el domini progressiu del llenguatge verbal que permet conèixer el món que el rodeja, la consecució d'una gran autonomia en els hàbits personals com vestir, menjar, higiene personal...)i l'importància de la comunicació amb la família.

Per tant, cal destacar algunes idees importants: consideram que aquesta etapa te identitat pròpia, es essencial saber què volem ensenyar i perquè, aprenem a través de la relació que establim amb els objectes i les persones, es important identificar les particularitats de cada cicle i les propostes curriculars constitueixen documents orientadors per a la pràctica educativa.

Les decisions pedagògiques que es prenen en un centre a nivell pedagògic no han de dependre del tipus de centre en el què està ubicat (jardí d'infància, escola de parvulari i primària o escola de 0-6), sinó de les necessitats dels nens d'aquestes edats. Aquesta atenció a la diversitat ha de ser individualitzada.

Quan es planifiquen i es decideixen determinades pràctiques educatives, també hi ha que tenir en compte i prevenir els aspectes organitzatius que haurà que modificar o adequar per dur-los a terme. També es important i positiu conèixer altres tipus de centres diferents i compartir amb ells espais de formació i intercanvi per a revisar i millorar la pròpia pràctica.

Respecte a l'organització del temps i de l'espai te que anar supeditat a l'acció educativa i no l'acció educativa condicionada per el temps i l'espai. A més a l'educació infantil tot el temps es educatiu i per tant es necessària certa regularitat. I pel que fa a l'espai es molt important l'ambientació de l'espai físic de l'aula per què els alumnes es sentin còmodes. El pati també es molt important perquè diàriament tenen contacte amb la natura i amb els elements de l'entorn físic i natural.

    http://www.tusanuncios.com/detalleanuncio?idAnuncio=5011467&tipo=5

http://www.flickr.com/photos/gobiernodearagon/8147383597/sizes/m/in/photostream/

El fet de planificar i programar l'acció educativa, serveix per a fer-la més reflexiva i fonamentada, més susceptible per ser analitzada i millorada.

A l'educació infantil, les unitats de programació són molt variades, pèrque també es poden agafar diverses opcions per obtenir les finalitats de l'etapa. Les activitats relacionades amb la cura dels infants, es converteixen en unitats de programació privilegiades al llarg el primer cicle, de forma més important que en el segon. En canvi, les diferents unitats de programació presents al llarg de l'etapa (racons, festes, centres d'interès, projectes,etc.), abarquen periòdes temporals diferents. Algunes unitats es programen per a tot el curs, mentre que altres tenen un durada temporal molt més limitada.

Planificar suposa coses molt diverses per a diferents mestres i equips. En lloc de pretendre la homogeneïtzació en els instruments que s'utilitzen, convé progressar en el caràcter intel·ligent de la planificació com a previsió que permet identificar les intencions educatives i els medis per a aconseguir-les.

Els objectius educatius tenen que estar en la base de totes les decisions preses a l'escola. Es important què pensem en què volem treballar i pensar perquè feim una cosa o l'altra. Es evident que hi ha que intervenir en la pràctica educativa, però no podem oblidar l'importància de l'observació, d'escoltar què diuen els infants,etc. Convé tenir en compte que ens poden ensenyar molt sobre la seva forma d'entendre la realitat i d'interpretar el món que els rodeja.

Imprescindiblement els infants es tenen que sentir còmodes a l'escola, que es trobin bé i es sentin feliços. La seva personalitat es construirà sòlidament si aconseguim què s'interessin per l'establiment de relacions amb la mestra i amb els seus propis companys. A través del coneixement de les seves idees, podem anar informant sobre les coses que nosaltres com adults coneixem.

Es necessari que durant la jornada escolar i el curs en general es vagui diversificant el tipus d'activitats a partir d'un marc estable i clar d'organització. La regularitat proporciona seguretat en els nens i les nenes d'aquesta etapa. A l'etapa infantil hi ha que contemplar al llarg del curs diferents àmbits d'intervenció. Cadascun d'ells permetrà als diferents alumnes aprendre tots els continguts propis de l'etapa.

Com a conclusió, podem dir que l'etapa infantil te una importància que normalment la societat no li dona pel fet de ser una etapa preescolar, es a dir, abans d'anar a l'escola, però realment es desenvolupa gairebé la personalitat de l'infant, on aprèn les rutines que farà al llarg de la seva vida, introdueix les bases per a la següent etapa i ajuda a potenciar la comunicació i la interrelació social de la persona.

Des de el meu punt de vista l'educació infantil no només em sembla important, sinó que per a mi es l'etapa amb més significativitat que qualsevol altra ja que els primers anys de vida d'una persona són irreversibles. A més he aprés que l'acció educativa te que estar molt ben planificada i adaptada per que el contingut pugui causar una motivació intrínseca als alumnes, ja que a infantil no poden atendre les explicacions més de 10 minuts seguits, i per tant tenim que captar la seva atenció amb altres element o objectes.

      Creativitat i pensament divergent

      Les TIC en l'educació infantil

I per últim l'artefacte d'aquesta setmana: