A l'etapa infantil hi ha diferents maneres d'aprendre: a través de l'experiència amb els objectes, de l'experiència amb situacions, amb premis i càstigs, per imitació i a través de l'aprenentatge compartit. El procés de coneixement dels infants s'inicia sempre des-de molt petits amb una exploració dels objectes. A més de les experiències amb objectes, l'infant viu moltes experiències relacionades amb situacions de la vida quotidiana. Els nens i les nenes es troben en moltes situacions en les que les seves conductes reben un premi o un càstig, i això els-hi serveix per aprendre quins són els límits a partir dels quals les seves conductes no són acceptades. Moltes vegades, els nens aprenen per imitació del que veuen i viuen en el seu entorn. Un nen d'aquesta edat rep moltes influències de les persones que li rodegen, per tant les interaccions entre l'adult i l' infant que s'estableixen en les situacions de la vida quotidiana formen part d'un aprenentatge compartit.
A l'etapa d'educació infantil, fomentar l'aprenentatge i el desenvolupament dels nens i les nenes significa ajudar-lis a progressar en l'identificació de la pròpia identitat, en el coneixement i la valoració de sí mateixos, tant respecte a les capacitats com a les limitacions.
Hi ha 3 àrees de coneixement: el descobriment de l'alumne de sí mateix; el descobriment de l'entorn natural i social; i la intercomunicació i el llenguatge.
El descobriment de sí mateix fa referència a la construcció de l'identitat psicològica del nen i cal destacar dos aspectes: l'imatge que el nen construeix de sí mateix mai es neutra; I el nucli de sentiments i emocions que contribueixen a les capacitats d'equilibri personal i de relacions interpersonals s'estableix a propòsit del coneixement i l'actuació del nen sobre el seu medi. En resum podem agrupar els continguts en els següents tipus: el coneixement de sí mateix i del propi cos, el cos i el moviment i un mateix en societat.
El descobriment de l'entorn natural i social es l'adaptació al seu medi. Els continguts que es tenen que treballar a aquesta areea són: l'adaptació a l'escola, la relació i interacció amb les altres persones, el coneixement i exploració de l'entorn i el joc i l'experimentació.
I per últim l'intercomunicació i els llenguatges, ja que inclou totes aquelles formes de representació de la realitat que els éssers humans som capaços d'utilitzar: el llenguatge verbal (oral i escrit), el llenguatge matemàtic, musical, plàstic, corporal i no verbal. Els llenguatges constitueixen instruments que possibiliten les interaccions, la comunicació, la representació i l'expressió de pensaments, sentiments i vivències, etc.. El llenguatge te diferents funcions: la comunicativa, la qual ens permet l'interacció amb l'entorn (social, cultural i físic: coses i persones); la representativa, ja que el dibuix i el llenguatge verbal són una recreació de la realitat i serveixen per evocar les coses no presents; i la funció ludicocreativa, ja que els joc es una activitat principal en el procés d'aprenentatge i el desenvolupament del nen.
- En el llenguatge verbal es fomenta el desenvolupament de les següents capacitats: la capacitat de descentrament, d'anàlisi i de generalitzar.
- En el llenguatge matemàtic es desenvolupen les següents capacitats: la capacitat d'abstracció de la realitat, l'abstracció de les propietats dels objectes i la resolució de situacions-problema.
- En el llenguatge musical i corporal, identifiquem les següents capacitats: l'estructuració en el temps, l'educació de l'oïda i la simbolització.
- I en el llenguatge plàstic les principals capacitats que es desenvolupen són: la formació de conceptes, l'habilitat manual i posar en pràctica l'imaginació i la fantasia.
Avui en dia, la normativa divideix l'etapa infantil en dos cicles que tenen una especifidad pròpia i presenten grans diferències entre sí.
El primer cicle acull a infants des-de els tres mesos de vida fins aproximadament als tres anys. En relació en aquest cicle ens agradaria destacar els següents aspectes: els grans canvis en el primer any de vida, l'efecte estructurador de la personalitat de les figures d'afecte, el paper estructurador de la resolució de les necessitats d'alimentació i neteja ( de la dependència total a l'autonomia progressiva), la necessitat de moviment i joc i la necessitat d'una relació estreta entre la família i l'escola.
El segon cicle acull als infants des de els tres mesos fins a aproximadament els sis anys. Els aspectes específics d'aquest cicle que hi ha què tenir en compte són: la classe de tres anys com a moment de transició entre els dos cicles, el domini progressiu del llenguatge verbal que permet conèixer el món que el rodeja, la consecució d'una gran autonomia en els hàbits personals com vestir, menjar, higiene personal...)i l'importància de la comunicació amb la família.
Per tant, cal destacar algunes idees importants: consideram que aquesta etapa te identitat pròpia, es essencial saber què volem ensenyar i perquè, aprenem a través de la relació que establim amb els objectes i les persones, es important identificar les particularitats de cada cicle i les propostes curriculars constitueixen documents orientadors per a la pràctica educativa.
Les decisions pedagògiques que es prenen en un centre a nivell pedagògic no han de dependre del tipus de centre en el què està ubicat (jardí d'infància, escola de parvulari i primària o escola de 0-6), sinó de les necessitats dels nens d'aquestes edats. Aquesta atenció a la diversitat ha de ser individualitzada.
Quan es planifiquen i es decideixen determinades pràctiques educatives, també hi ha que tenir en compte i prevenir els aspectes organitzatius que haurà que modificar o adequar per dur-los a terme. També es important i positiu conèixer altres tipus de centres diferents i compartir amb ells espais de formació i intercanvi per a revisar i millorar la pròpia pràctica.
Respecte a l'organització del temps i de l'espai te que anar supeditat a l'acció educativa i no l'acció educativa condicionada per el temps i l'espai. A més a l'educació infantil tot el temps es educatiu i per tant es necessària certa regularitat. I pel que fa a l'espai es molt important l'ambientació de l'espai físic de l'aula per què els alumnes es sentin còmodes. El pati també es molt important perquè diàriament tenen contacte amb la natura i amb els elements de l'entorn físic i natural.
http://www.tusanuncios.com/detalleanuncio?idAnuncio=5011467&tipo=5
http://www.flickr.com/photos/gobiernodearagon/8147383597/sizes/m/in/photostream/
El fet de planificar i programar l'acció educativa, serveix per a fer-la més reflexiva i fonamentada, més susceptible per ser analitzada i millorada.
A l'educació infantil, les unitats de programació són molt variades, pèrque també es poden agafar diverses opcions per obtenir les finalitats de l'etapa. Les activitats relacionades amb la cura dels infants, es converteixen en unitats de programació privilegiades al llarg el primer cicle, de forma més important que en el segon. En canvi, les diferents unitats de programació presents al llarg de l'etapa (racons, festes, centres d'interès, projectes,etc.), abarquen periòdes temporals diferents. Algunes unitats es programen per a tot el curs, mentre que altres tenen un durada temporal molt més limitada.
Planificar suposa coses molt diverses per a diferents mestres i equips. En lloc de pretendre la homogeneïtzació en els instruments que s'utilitzen, convé progressar en el caràcter intel·ligent de la planificació com a previsió que permet identificar les intencions educatives i els medis per a aconseguir-les.
Els objectius educatius tenen que estar en la base de totes les decisions preses a l'escola. Es important què pensem en què volem treballar i pensar perquè feim una cosa o l'altra. Es evident que hi ha que intervenir en la pràctica educativa, però no podem oblidar l'importància de l'observació, d'escoltar què diuen els infants,etc. Convé tenir en compte que ens poden ensenyar molt sobre la seva forma d'entendre la realitat i d'interpretar el món que els rodeja.
Imprescindiblement els infants es tenen que sentir còmodes a l'escola, que es trobin bé i es sentin feliços. La seva personalitat es construirà sòlidament si aconseguim què s'interessin per l'establiment de relacions amb la mestra i amb els seus propis companys. A través del coneixement de les seves idees, podem anar informant sobre les coses que nosaltres com adults coneixem.
Es necessari que durant la jornada escolar i el curs en general es vagui diversificant el tipus d'activitats a partir d'un marc estable i clar d'organització. La regularitat proporciona seguretat en els nens i les nenes d'aquesta etapa. A l'etapa infantil hi ha que contemplar al llarg del curs diferents àmbits d'intervenció. Cadascun d'ells permetrà als diferents alumnes aprendre tots els continguts propis de l'etapa.
Com a conclusió, podem dir que l'etapa infantil te una importància que normalment la societat no li dona pel fet de ser una etapa preescolar, es a dir, abans d'anar a l'escola, però realment es desenvolupa gairebé la personalitat de l'infant, on aprèn les rutines que farà al llarg de la seva vida, introdueix les bases per a la següent etapa i ajuda a potenciar la comunicació i la interrelació social de la persona.
Des de el meu punt de vista l'educació infantil no només em sembla important, sinó que per a mi es l'etapa amb més significativitat que qualsevol altra ja que els primers anys de vida d'una persona són irreversibles. A més he aprés que l'acció educativa te que estar molt ben planificada i adaptada per que el contingut pugui causar una motivació intrínseca als alumnes, ja que a infantil no poden atendre les explicacions més de 10 minuts seguits, i per tant tenim que captar la seva atenció amb altres element o objectes.
Creativitat i pensament divergent
I per últim l'artefacte d'aquesta setmana:
Creativitat i pensament divergent
Les TIC en l'educació infantil
I per últim l'artefacte d'aquesta setmana:
