Segon curs d'educació infantil: Aida Ramón López.: AVALUACIÓ

Setè eportafoli

http://img.scoop.it/sH53HyoDXIRD9JusjTpchzl72eJkfbmt4t8yenImKBVaiQDB_Rd1H6kmuBWtceBJ

A un model d'escola tradicional, la avaluació consisteix en desenvolupar una prova escrita basada en exercicis extrets del llibre de text. Aquesta prova té una funció selectiva, la qual permet conèixer les possibilitats de cada alumne, i aquesta fa que els alumnes passin al següent curs o repeteixin de forma sancionadora.

La avaluació a l'escola ha de dirigir-se a tot el procés d'ensenyança, y no només als resultats del seu alumnat. La finalitat de l'avaluació ha de ser la intervenció pedagògica per redissenyar o reinventar noves estratègies educatives. Per això, la avaluació del procés o del producte ha de ser orientadora, participativa i personalitzada.

Tenim què evolucionar per a què els aprenentatges siguin el més significatius possible, de tal manera, què l'esforç dels alumnes sigui imprescindible y educar sempre formant per a la vida. Aquest fet implica ser competent, per què es fonamental poder donar resposta a les dificultats que presentaran moltes situacions reals, com la resolució de conflictes o problemes, què en l'àmbit de l'educació podem potenciar mitjançant els treballs en equip, debats, exposicions i diàlegs.

El procés d'avaluació té què ser transparent, tant per a l'alumne com per a les famílies, però les expectatives del professorat sobre els seu alumnat tenen una gran influència en el seu rendiment a l'escola, per tant, tenim què tenir en compte sobretot les seves potencialitats, esperar d'ells uns bons resultats i tenir una imatge positiva. Això es responsabilitat del professorat i de les famílies perquè determina la personalitat de l'alumne. Aquestes expectatives s'anomenen profecies d'autocompliment.

L'avaluació no només serveix, per a l'evolució de l'alumne, sinó què també avalua el nostre programa, projecte i intervenció educativa diària.

L'educadora ha de procurar mantenir una actitud receptiva i oberta i estar actives plantejant i proposant activitats i donant orientacions amb la finalitat d'observar, escoltar o comprendre el què els petits volen fer o comunicar.

Hi ha tres tipus d'avaluació atenent a la seva finalitat i al context, segons Escamilla (2009): l'avaluació inicial o de diagnòstic. què serveix per conèixer els coneixements previs i realitzar una intervenció adequada; l'avaluació formativa, la qual pretén orientar, regular i corregir durant el procés, aquesta la clau de l'aprenentatge constructivista i d'un aprenent autònom; i l'avaluació sumativa, què és l'avaluació tradicional basada en l'examen final.

Segons el seu àmbit d'extensió, podem trobar: l'avaluació parcial, què es centra a l'estudi de determinats elements, aquest tipus d'avaluació forma part de l'aprenentatge tradicional; i l'avaluació global, es a dir, dels conceptes, els procediments i les actituds en conjunt.

Segons el grau de relació amb l'avaluador tenim l'avaluació externa, si els agents avaluadors no han participat estrictament en el procés d'ensenyament-aprenentatge; i l'avaluació interna, quan la realitzen els participants del procés que s'avalua, i n'hi ha diverses opcions: l'autoavaluació, mitjançant la qual s'avalua el propi alumne, l'heteroavaluació, en la qual la persona què avalua es el professor, i és la pròpia de l'escola tradicional i la coavaluació en la què els subjectes s'avaluen mútuament.

I segons el criteri de comparació trobem: l'avaluació criterial, aquella què ja té els criteris preestablerts; l'avaluació normativa, on el criteri és el nivell general d'un grup; i el nou concepte és l'avaluació inclusiva, què atén a la diversitat d'alumnes, incloent tot tipus de necessitats d'aprenentatge.

Segons Neus Sanmartí " l'avaluació ha set durant molt de temps el motor de l'aprenentatge i en realitat ha de ser per aprendre i no per sancionar".

"¡Cambiemos la educación para cambiar el mundo!" (Estrella López@starpy)

Sabem què el procés d'avaluació, ha evolucionat parcialment del model de l'escola tradicional al què tenim avui en día, però encara segueixen havent-hi els exàmens finals i amb l'avantprojecte de la LOMCE, si finalment es duu a terme aquesta llei, els avanços fets fins ara poden retrocedir considerablement.

"Educar implica movimiento y transformación, de algún modo es impulsar...y, como toda energía circulante en nuestro planeta, también tiene su ciclo y por eso, porque es algo vivo e interconectado, se hace tan difícil su control".(María José Hernández@dakinimj).

El punt de vista que jo tenia sobre l'avaluació abans de conèixer més aspectes sobre l'educació, ha canviat molt d'ara a fa dos mesos enrere. Jo, durant tota la meva vida he vist les avaluacions finals, com la manera més justa i corrent de valorar l'esforç de les persones, però reflexionant sobre això, te n'adones què realment amb una prova escrita no es poden demostrar totes les competències i potencialitats que els alumnes posseeixen.

En realitat l'avaluació d'un alumne té què consistir en un seguiment constant de tots els seus esforços i avanços, i on l'alumne pugui demostrar totes les seves capacitats integrals, i no únicament en demostrar què aquest sap memoritzar tots els continguts del llibre de text. Per això, el nostre repte com a mestres es centrar l'avaluació en una possibilitat de superació per a l'alumne i per comunicar els defectes i les virtuts a les famílies per poder donar les passes i progressar al mateix temps, perquè com ja sabem, l'entrevista amb la família és un punt clau en l'àmbit de l'educació.

Les avaluacions