jueves, 24 de enero de 2013

LA REFLEXIÓ FINAL


Després de tant d'esforç ja arriba el final del semestre i ho farem amb moltes entrades al nostre eportafoli i molts de coneixements nous que mai pensàvem que ens podrien arribar a canviar tant la nostra forma de pensar i de veure les coses. Sobretot hem pogut conèixer molts d'aspectes sobre l'educació infantil que abans ignoràvem.

Fa uns mesos què vàrem començar les classes i en aquells moments, totes pensàvem que en aquesta carrera ens ensenyarien a com posar autoritat dins l'aula, a com fer fitxes per els nostres alumnes, a com ensenyaríem a tots els alumnes en silenci i sense jugar. Però uns mesos més tard totes hem canviat la nostra forma de veure l'educació, ara sabem que la mestra no sap la veritat absoluta, que les fitxes no fan un aprenentatge significatiu, que els alumnes son els protagonistes del seu coneixement i el joc es imprescindible a l'educació infantil, l'etapa més important de la vida d'una persona. Això ho dic molt seriosament, l'educació infantil té moltes finalitats: com ensenyar les rutines i els hàbits que posteriorment seran hàbits d'estudi i sobretot començar a preparar als alumnes per a les competències bàsiques. Així en un futur, aquestos petitons hauran crescut i seran persones sociables, competents, cultes, respectuoses,...etc.

Després d'uns mesos, podem dir que aquesta assignatura ens ha obert el pensament a una educació millor, del segle XXI, i n'estic segura que algun dia la metodologia evolucionarà fins al punt que nosaltres volem, es a dir, una escola sense exàmens finals, sense llibres de text, un currículum flexible i orientatiu, i sobretot que la metodologia sigui del tot constructivista i els alumnes puguin experimentar, investigar i crear el seu propi coneixement. La escola ideal amb la què totes les persones amb la ment una mica oberta, somiam.

Ensenyar a una escola del segle XXI, no només implica ensenyar per competències, amb projectes o construint el coneixement, sinó aplicar les noves tecnologies a l'educació per a què els alumnes aprofitin l'avantatge què tenen, ja què nosaltres com a estudiants d'una escola tradicional no hem pogut aprofitar. Per això tenim què conscienciar als nostres alumnes de l'importància de les tecnologies,ja què es pot cercar un ampli ventall d'informació ràpidament, i de l'impacte social què estan causant.

Totes aquestes coses mai m'he les havia plantejat i ara, avui per avui tinc molt presents de cara al meu futur com a mestra. Ara després de la reflexió que he fet durant aquests mesos he aprés i interioritzat la teoria i estic desitjant ser mestra per poder plasmar-la a la pràctica. Però no una mestra qualsevol, sinó una mestra competent i disposada a formar uns alumnes competents per a què puguin desenvolupar-se en tots els àmbits.

Bé doncs, crec què la feina més dura respecte a la nostra visió sobre l'educació ja està feta, ara només ens queda "acomodar" els coneixements. Només he de dir què el procés ha set bastant dur i estressant, sobretot amb l'incorporació dels nous conceptes, nous autors, noves eines de la web 2.0, però la recompensa final és incalculable i molt satisfactòria.

Això es una mena de despedida, però només serà temporalment, ja què el bloc seguirà marxant durant la resta de carrera.

Bé doncs, gràcies per tot i molta sort a tothom amb els exàmens! Saluts!

´







Aida Ramón López
Bases didàctiques i disseny curricular
1r curs en educació infantil
2012-2013

domingo, 20 de enero de 2013

EL DEBAT

ESCOLA TRADICIONAL vs ESCOLA CONSTRUCTIVISTA


Aquesta darrera setmana de classe hem pogut repassar tots els continguts relacionats amb l'assignatura mitjançant un debat, què a més a resultat ser molt interessant. Aquest debat ha consistit en dividir les membres de la classe en dos parts i un grup anava a favor de l'escola tradicional , mentre que l'altre grup defensava l'escola transmissora de coneixements, es a dir, basada en un mètode constructivista.

En primer lloc aquest debat el vàrem començar per mitjà d'una red social anomenada twitter, en la qual totes vàrem participar molt activament, defenent el rol de cadascuna. La meva experiència va ser molt bona perquè crec que una meditació prèvia abans de fer un debat en persona ens va servir a totes per pensar quina postura defensar de cada tipus d'escola.

En el meu cas hem va tocar primerament defendre l'escola constructivista, cosa que hem va agradar més defensar aquesta. En segon terme, hem va tocar defensar l'escola tradicional i la veritat, mai hauria pensat que es podría criticar tant una escola que he viscut jo en persona sense adonar-me'n de totes les coses dolentes i injustes que aquesta promovia. Per això a l'hora de defensar-la hem va costar bastant, però també es cert que com es el que jo he viscut durant tant de temps, només havia de pensar en els arguments que m'havien donat tants de mestres al llarg de la meva vida d'estudiant.

El debat en directe va aconseguir treure tant els millors arguments, com els pitjors de cadascuna per defensar les dues postures.

El que puc dir, després d'haver posat en pràctica tots els coneixements apresos durant el semestre, es que per ser una bona mestra no es necessari tenir marcat un currículum per avançar acadèmicament, ni tenir exàmens finals, ni tenir un llibre de text per memoritzar-lo, ni fer fitxes per aprendre, sinó tot el contrari, construir el coneixement lliurement amb els alumnes, investigar i experimentar, prescindir dels llibres de text i recórrer a llibres més educatius com poden ser de fantasia, culturals, que mostrin experiències de la vida real...etc.

Però abans de poder fer aquesta passa que significaría un gran canvi positiu per a l'educació de les generacions que venen, tenim que promoure aquesta idea, sinó qui la traurà? Els pares, professors i gent tradicional sense interès pel canvi? Evidentment no.

Els/les futurs/es mestres són els que tenen que protagonitzar aquesta modificació en la metodologia de les aules, per a modernitzar una escola que imparteix la metodologia del segle passat.





Com a conclusió d'aquesta activitat puc dir que ha set  molt reflexiva, intensa però sobretot constructivista gràcies al nostre esforç i col·laboració. Hem aprés a argumentar a favor d'una escola que normalment té a la societat en contra i en un futur haurem d'explicar als pares dels nostres alumnes la raó per la qual utilitzam aquest tipus d'aprenentatge i també ens hem posat en la pell dels pares o famílies que estan en contra per què les nostres companyes també aprenguin a defensar aquesta escola.

Aida Ramón López
Primer curs d'educació infantil.