L’origen de les emocions

Per començar, cal comentar que les aportacions d’aquesta entrada estan realitzades a partir de la visualització del següent vídeo: http://www.tu.tv/videos/baby-human-sentir.

 En primer lloc, m’agradaria començar digen que des del meu punt de vista, l’origen de les emocions està a l’etapa intrauterina, ja que és aquí on es produeix l’establiment del vincle afectiu més important de la vida d’aquest. Pel que fa a allo que m’ha paregut més interessant i que reforça allo que ja sabia a partir de la visualització d’aquest vídeo, és el fet de que cada infant té el seu caràcter, el seu temperament i que per tant, les reaccions a les emocions seran molt distintes d’un infant a l’altre.

Un aspecte sobre això que desconeixia és que hi ha molta gent que pensa que aquest fet es dona segons l’educació que aquestos infants han rebut, mentre que la realitat és que les reaccions que tenen els infants sol ser fruit del seu temperament de les seves emocions. En quant a les noves aportacions que m’ha suposat veure aquest vídeo, puc destacar en primer lloc que l’infant a partir dels tres mesos adquireix el que s’anomena somriure social amb la finalitat de cridar l’atenció dels adults i integrar-se a una societat. En segon lloc, una dada que m’ha semblat curiosa és que els infants des de edats molt tempranes, ja reaccionen a l’expressió facial de les dones, en canvi, tarden més en reaccionar a l’expressió dels homes. Això es pot relacionar amb que les dones tenen una expressió facial més sensible i potser que els homes no expressin tant la seva sensibilitat. Un aspecte molt rellevant d’aquest vídeo, ha set quan una nena estava creuant damunt un vidre un precipici, i segons l’expressió de la seva mare, la nena avançava o es feia cap endarrere.

 En canvi, hi ha aspectes sobre aquest vídeo que jo penso que són discutibles, que és l’edat de l’aparició de les emocions morals. En la meva opinió, les emocions morals no tenen perquè aparèixer a una edat determinada, concretament al voltant dels 18 mesos, ja que el meu fill de nou mesos tenc la certesa de que ja es reconeix a ell mateix enfront un mirall. He realitzat diverses proves posant-li fotos seves i fotos d’altres, posant-li un mocador en el cap posant-li crema de dents a la cara, etc… i en tots els casos penso que es reconeix a sí mateix. Per tot això crec que les emocions morals no sorgeixen a una edat determinada, però d’altra banda, la seva aparició és molt important a la vida d’un infant ja que aquest comença a experimentar sensacions i emocions mai sentides fins a aquell moment.

 Com a reflexió global que puc fer després de tot lo esmentat anteriorment, és que des edats molt tempranes els infants ja expressen les seves emocions, i intenten reconèixer les emocions dels adults a la seva expressió facial. Per tant, aquestos infants al llarg de tota la seva vida aniran explorant i experimentant totes les emocions més importants i si aquestes emocions s’arriben a cultivar poden arribar a ser un sentiment.

Per finalitzar aquesta entrada, deix un vídeo molt interessant de Jorge Bucay: 

 Aida Ramón López 2n Curs GEDI

L’alquímia de les emocions

A aquesta entrada parlaré de nou sobre les emocions primàries, però ho faré basant-me en una lectura de Silvia Palou que parla sobre algunes de les estratègies educatives per a tractar aquest tipus d’emocions.

 En primer lloc, Silvia Palou anomena una sèrie d’estratègies educatives sobre l’amor, i en la meva opinió les estratègies més significatives per a tractar l’amor en un àmbit educatiu són ser estimat per a poder estimar, i l’establiment de vincles afectius. He triat aquestes dues estratègies com a les dues més importants per a mi, per el motiu de que les persones que no són estimades per ningú mai seran capaços de estimar, per tant, ser estimat és fonamental per a les relacions humanes a la vida. I com a conseqüència d’això, les persones establim uns vincles afectius a través de l’amor que sentim pels altres i aquestos vincles són essencials en el món educatiu, ja que establint-los aprenem i ensenyem molt millor.

 En segon lloc, Silvia parla de les estratègies educatives per a tractar la por, un aspecte també fonamental en educació, ja que els infants estan plens de pors, i aquestes han de ser superades sense que allò suposi un fet traumàtic per a aquells alumnes. Per exemple un infant que a la classe de psicomotricitat mai es puja a les espatlleres perquè té por, no és motiu per a pensar que aquell infant té un problema, simplement quan es senti preparat o quan algú li doni confiança ja ho farà. Amb tot això vull arribar a la conclusió de que tothom té por a alguna cosa, i no per això és un poruc, ja que la por és un instint que té el nostre cos per a reaccionar en cas de perill. Per això, hem de tenir molt clar que un alumne mai pot ser ridiculitzat per les seves pors sinó tot el contrari, li hem de donar confiança per a que aquest no es bloquegi i pugui superar-la i controlar-la.

 La següent emoció que comentaré serà la ràbia, un estat emocional molt freqüent en el dia a dia d’una persona adulta, i encara més en el d’un infant, ja que la vida d’aquestos està sempre plena de moment frustrants, com per exemple: “Vull un chupa-chups”, “No vull anar a l’escola” ,“No vull anar a casa dels avis”, “Vull que anem al parc ara”…etc. Tots aquestos moments en els quals l’adult sempre té l’última decisió, i en la qual normalment no va en el seu favor, l’infant es pot sentir rabiós perquè ell en moltes ocasions no entén el perquè no es pot fer el que ell vol. Per això, Silvia Palou ens proposa una sèrie d’estratègies per a regular aquesta ràbia que senten els infants. Des del meu punt de vista, de totes les estratègies proposades, les mes rellevants per a mi són: deixar sortir la ràbia de l’infant en un primer moment, ja que és necessari que les emocions siguin expressades, sempre i quan no facin mal a ningú; I una vegada que l’infant ha desfogat la seva ràbia, tenim que parlar amb ell sobre allò que ha ocorregut, fent-li comprendre que aquella actitud no ha set l’adequada i donant altres alternatives per a solucionar els seu problemes.

 La següent emoció és la tristesa, una emoció que a ningú ens agrada tenir, però que moltes vegades per les circumstàncies de la vida, no ens queda altre remei. Per exemple, quan un infant perd a un dels seus pares, ha de ser molt dur per a ell, i molt difícil superar aquella falta, per això no podem evitar el problema i procurar que aquell infant estigui tot el dia alegre i content a classe, sinó que hem de respectar les seves emocions en cada moment. En aquest cas les estratègies que m’han semblat més significatives per a tractar amb els infants és en primer lloc no negar la tristesa, és a dir, com hem dit abans expressar el que sentim en cada moment. Una vegada que hem acceptat la nostra tristesa, serem capaços de acceptar que hem perdut alguna cosa i d’aquesta manera podrem començar de nou i pensar també en les alegries i en l’amor que ens aporta la vida.

 I per últim, una emoció que probablement ens ajuda a ser més feliços en la vida, que és l’alegria. Per a tractar l’alegria a l’escola en primer lloc hem de tenir clar que els primers que tenim que transmetre aquella alegria som els docents ja que si posem una bona actitud davant la vida, els infants es contagiaran de les nostres emocions. A més hem d’aprendre a que és molt important acceptar les bromes i riure d’un mateix, igual que nosaltres riem de les bromes que lis fan als demés. Així, demostrarem tolerància, humilitat i intel·ligència. Pel que fa al tractament d’aquesta emoció, amb infants petits, penso que és relativament fàcil ja que els infants solen ser molt alegres, sincers i a més graciosos, per tant penso que els docents que treballen a l’educació infantil, sentiran aquesta emoció en diversos moments del dia.

 En conclusió les emocions formen part tant de la nostra vida personal, com professional, i hem de procurar expressar de forma regulada tot el que sentim en cada moment. D’aquesta manera aconseguirem tenir un equilibri en la nostra vida, i ensenyarem als infants a estimar, a plorar quan així ho sentin, a riure de tots i amb tots, a controlar la seva ràbia i a superar les seves pors.

 Per finalitzar tot això, us deix una vídeo on apareixen alguns personatges de dibuix mostrant les seves emocions, i si algú s'anima pot comentar alguna de les emocions que experimenten aquestos personatges.

Aida Ramón López
 2n Curs GEDI