A aquesta
entrada parlaré de nou sobre les emocions primàries, però ho faré basant-me en
una lectura de Silvia Palou que parla sobre algunes de les estratègies
educatives per a tractar aquest tipus d’emocions.
En primer lloc, Silvia Palou anomena una sèrie
d’estratègies educatives sobre l’amor, i en la meva opinió les estratègies més
significatives per a tractar l’amor en un àmbit educatiu són ser estimat per a
poder estimar, i l’establiment de vincles afectius. He triat aquestes dues
estratègies com a les dues més importants per a mi, per el motiu de que les
persones que no són estimades per ningú mai seran capaços de estimar, per tant,
ser estimat és fonamental per a les relacions humanes a la vida. I com a
conseqüència d’això, les persones establim uns vincles afectius a través de
l’amor que sentim pels altres i aquestos vincles són essencials en el món
educatiu, ja que establint-los aprenem i ensenyem molt millor.
En segon lloc, Silvia parla de les estratègies
educatives per a tractar la por, un aspecte també fonamental en educació, ja
que els infants estan plens de pors, i aquestes han de ser superades sense que
allò suposi un fet traumàtic per a aquells alumnes. Per exemple un infant que a
la classe de psicomotricitat mai es puja a les espatlleres perquè té por, no és
motiu per a pensar que aquell infant té un problema, simplement quan es senti
preparat o quan algú li doni confiança ja ho farà. Amb tot això vull arribar a
la conclusió de que tothom té por a alguna cosa, i no per això és un poruc, ja
que la por és un instint que té el nostre cos per a reaccionar en cas de
perill. Per això, hem de tenir molt clar que un alumne mai pot ser ridiculitzat
per les seves pors sinó tot el contrari, li hem de donar confiança per a que
aquest no es bloquegi i pugui superar-la i controlar-la.
La següent emoció que comentaré serà la ràbia, un
estat emocional molt freqüent en el dia a dia d’una persona adulta, i encara
més en el d’un infant, ja que la vida d’aquestos està sempre plena de moment
frustrants, com per exemple: “Vull un chupa-chups”, “No vull anar a l’escola”
,“No vull anar a casa dels avis”, “Vull que anem al parc ara”…etc. Tots
aquestos moments en els quals l’adult sempre té l’última decisió, i en la qual
normalment no va en el seu favor, l’infant es pot sentir rabiós perquè ell en
moltes ocasions no entén el perquè no es pot fer el que ell vol. Per això,
Silvia Palou ens proposa una sèrie d’estratègies per a regular aquesta ràbia
que senten els infants. Des del meu punt de vista, de totes les estratègies
proposades, les mes rellevants per a mi són: deixar sortir la ràbia de l’infant
en un primer moment, ja que és necessari que les emocions siguin expressades,
sempre i quan no facin mal a ningú; I una vegada que l’infant ha desfogat la
seva ràbia, tenim que parlar amb ell sobre allò que ha ocorregut, fent-li
comprendre que aquella actitud no ha set l’adequada i donant altres
alternatives per a solucionar els seu problemes.
La següent emoció és la tristesa, una emoció que a
ningú ens agrada tenir, però que moltes vegades per les circumstàncies de la
vida, no ens queda altre remei. Per exemple, quan un infant perd a un dels seus
pares, ha de ser molt dur per a ell, i molt difícil superar aquella falta, per
això no podem evitar el problema i procurar que aquell infant estigui tot el
dia alegre i content a classe, sinó que hem de respectar les seves emocions en
cada moment. En aquest cas les estratègies que m’han semblat més significatives
per a tractar amb els infants és en primer lloc no negar la tristesa, és a dir,
com hem dit abans expressar el que sentim en cada moment. Una vegada que hem
acceptat la nostra tristesa, serem capaços de acceptar que hem perdut alguna
cosa i d’aquesta manera podrem començar de nou i pensar també en les alegries i
en l’amor que ens aporta la vida.
I per últim, una emoció que probablement ens ajuda
a ser més feliços en la vida, que és l’alegria. Per a tractar l’alegria a
l’escola en primer lloc hem de tenir clar que els primers que tenim que
transmetre aquella alegria som els docents ja que si posem una bona actitud
davant la vida, els infants es contagiaran de les nostres emocions. A més hem
d’aprendre a que és molt important acceptar les bromes i riure d’un mateix,
igual que nosaltres riem de les bromes que lis fan als demés. Així, demostrarem
tolerància, humilitat i intel·ligència. Pel que fa al tractament d’aquesta
emoció, amb infants petits, penso que és relativament fàcil ja que els infants
solen ser molt alegres, sincers i a més graciosos, per tant penso que els
docents que treballen a l’educació infantil, sentiran aquesta emoció en
diversos moments del dia.
En conclusió les emocions formen part tant de la
nostra vida personal, com professional, i hem de procurar expressar de forma
regulada tot el que sentim en cada moment. D’aquesta manera aconseguirem tenir
un equilibri en la nostra vida, i ensenyarem als infants a estimar, a plorar
quan així ho sentin, a riure de tots i amb tots, a controlar la seva ràbia i a
superar les seves pors.
Per finalitzar tot això, us deix una vídeo on
apareixen alguns personatges de dibuix mostrant les seves emocions, i si algú
s'anima pot comentar alguna de les emocions que experimenten aquestos
personatges.
2n Curs GEDI
No hay comentarios:
Publicar un comentario