REFERENTS PEDAGÒGICS

Sisè eportafoli

Aquesta setmana hem parlat de la distribució disciplinar del currículum i de l'enfocament globalitzador. També hem tractat la base per aprendre per competències i els aspectes que es treballen amb els alumnes d'infantil.

Com ja sabem, el currículum disciplinar, què és el que hem tingut fins ara, està distribuït per matèries i consisteix en què tothom ha d'aprendre aïlladament. Peró en un aprenentatge per competències ha d'haver-hi un currículum globalitzador on el coneixement es global, ja que, alguns continguts que disposen de suport disciplinar, tan sols es poden dominar quan les activitats de l'aprenentatge no es redueixen a moments determinats de un àrea concreta, sinó que s'exerciten en totes les matèries. Per això hi ha que ensenyar mitjançant un enfocament globalitzador per què l'alumne parteixi de una situació pròxima a la realitat. El coneixement per àrees sempre ha set un mètode fàcil per ensenyar, però es perd la visió total del coneixement i dificulta l'aprenentatge per competències. Per exemple, hi ha molts d'aspectes d'història què tenen molta relació amb conceptes que s'expliquen a les llengües o altres matèries i s'hauria d'explicar conjuntament perquè així poden situar les coses en el seu context i els alumnes van formant el seu eix cronològic de totes les assignatures i no per separat.

Aquesta visió total del coneixement afavoreix l'aprenentatge per competències, i aquestes s'han de tractar en totes les àrees. Les competències bàsiques són: les comunicatives, dins de les quals trobem la comunicativa lingüística i l'audiovisual, i l'artística i cultural; les metodològiques, en les que tenim el tractament de l'informació i la competència digital, la matemàtica, i aprendre a aprendre; les personals, què són l'autonomia i l'iniciativa personal; i conviure i habitar en el món, on distingim el coneixement i l'interacció amb el món físic, i l'àmbit social i la ciutadania. Aquestes competències bàsiques s'aprenen fent, això comporta una organització complexa de l'aula, amb la participació de l'alumnat, i que el ritme d'aprenentatge siga visible.

Hi ha tres grans maneres d'organitzar els components de les competències: la què té un suport disciplinar, es a dir globalitzadora; l'interdisciplinar, què està basada en coneixements transversals, on es treballen en totes les disciplines; i la metadisciplinar, què no està sustentada per cap disciplina acadèmica. Segons Zabala "El punto de partida es la construcción de unas áreas que recojan todos los componentes de las competencias, ya sean disciplinares, interdisciplinares o metadisciplinares, alrededor de las materias tradicionales, pero tomando medidas que corrijan los puntos débiles de este procedimiento".

A l'educació infantil s'ensenya la base per aprendre per competències, però encara no s'ensenyen profundament les competències. Les classes magistrals i els mètodes derivats, tan sols serveixen per a les competències de caràcter acadèmic, ja què no existeix un únic mètode, sinó què l'objectiu de l'ensenyança té què ser l'utilització apropiada d'estratègies i de mètodes coherents per tal de què l'aprenentatge sigui productiu.

　

Les funcions del professorat perquè hi hagi un correcte funcionament a l'aula són: l'adaptació a les necessitats de l'alumnat; tenir en compte les participacions i aportacions dels alumnes; ajudar-lis a trobar funcionalitat a l'activitat què estan desenvolupant; establir uns reptes què puguin arribar a resoldre, es a dir, què estigui dins de les seves possibilitats; potenciar l'autonomia de treball; i valorar als alumnes segons les seves capacitats i esforç, i incentivar la pròpia autoavaluació. Per això no tenim què ser transmissors de coneixement, sinó què hi ha què ensenyar als alumnes aquells continguts difícils d'assimilar i de comprendre, perquè llavors ells puguin assolir els demès conceptes. Per aquest motiu el mestre encara ha de fer en moltes ocasions d'instructor, per organitzar socialment l'aula, en la què tenen que aprendre a treballar amb el gran grup, en equips fixos, en equips flexibles i individualment.

L'espai i el temps són dos factors que influeixen en gran proporció en l'ensenyança, ja què un ús estricte d'aquestes podria arribar a impedir l'aprenentatge de moltes competències previstes. Espai és el què anomenem a la distribució física de l'aula, però en moltes ocasions, per aprendre tenim la necessitat de fer-ho a altres zones. Per exemple quan estam estudiant les plantes, els arbres i les flors, es millor fer-ho a un espai físic com al camp o al pati de l'escola, i per aprendre les característiques bàsiques que presenten els animals on l'aprenentatge es més significatiu es per exemple a una granja. Les limitacions temporals d'una hora són bastant estrictes a l'escola, però aquest fet es contradictori perquè són necessàries moltes hores per completar tota una seqüència didàctica. Aquests problemes espacials i temporals a l'educació infantil estan mes o menys solucionats, però a mesura què van superant les etapes aquests aspectes es tornen més estrictes.

　

A l'educació infantil, lo cert es què tots els moments del dia són educatius, com per exemple a l'hora del berenar, rentar-se les mans, recollir les joguines o aprendre a solucionar conflictes diàriament, ja què es treballen sobretot hàbits i rutines saludables per als infants i començen a aprendre les normes bàsiques de convivència dins l'aula. Per això, els alumnes què no fan l'educació infantil entren a primària sense aquests hàbits i això es un problema perquè no va al mateix nivell què els seus companys què si han rebut l'educació infantil.

Respecte als materials curriculars, tenim què tenir en compte què no tots els continguts es poden posar en pràctica als mateixos alumnes, sinó què ho tenim què adaptar a les necessitats fent currículums variats i diversificats. Però, qualsevol material curricular té què formar part de un projecte global.

L'avaluació, altre aspecte en qüestió molt crítica en l'educació en aquestos temps, segons Zabala "siempre incide en los aprendizajes y, por consiguiente, es una pieza clave para determinar las características de cualquier metodología". Això vol dir, que per a què el professorat entengui que l'alumnat està entenguent el contingut té què fer-ho mitjançant unes proves, però el problema està en què, per a què ens serveix què els alumnes construeixen el seu propi coneixement, si llavors el què conta es una prova final basada en el contingut del llibre? Per aquest motiu, el fet d'avaluar als alumnes està molt qüestionat per els equips docents què volen evolucionar cap a un sistema educatiu constructivista.

　

Repte de la setmana: Què passa quan polsem l'interruptor de la llum? Perquè s'encén i s'apaga? Qui fa què s'encengui?

 

 

 

 

 

Com es fa la llum?

 

He plantejat aquest repte perquè la meva neboda, el dissabte a la nit va descobrir què quan tocava l'interruptor de la llum s'encenia i s'apagava i va estar una bona estona investigant. Ella encara té 1 any i mig , però alhora d'aprendre és un problema significatiu què es pot plantejar qualsevol infant a la seva vida diària i es pot fer moltes preguntes.

Aida Ramón López

1r curs d'educació infantil.