EL DEBAT

ESCOLA TRADICIONAL vs ESCOLA CONSTRUCTIVISTA

Aquesta darrera setmana de classe hem pogut repassar tots els continguts relacionats amb l'assignatura mitjançant un debat, què a més a resultat ser molt interessant. Aquest debat ha consistit en dividir les membres de la classe en dos parts i un grup anava a favor de l'escola tradicional , mentre que l'altre grup defensava l'escola transmissora de coneixements, es a dir, basada en un mètode constructivista.

En primer lloc aquest debat el vàrem començar per mitjà d'una red social anomenada twitter, en la qual totes vàrem participar molt activament, defenent el rol de cadascuna. La meva experiència va ser molt bona perquè crec que una meditació prèvia abans de fer un debat en persona ens va servir a totes per pensar quina postura defensar de cada tipus d'escola.

En el meu cas hem va tocar primerament defendre l'escola constructivista, cosa que hem va agradar més defensar aquesta. En segon terme, hem va tocar defensar l'escola tradicional i la veritat, mai hauria pensat que es podría criticar tant una escola que he viscut jo en persona sense adonar-me'n de totes les coses dolentes i injustes que aquesta promovia. Per això a l'hora de defensar-la hem va costar bastant, però també es cert que com es el que jo he viscut durant tant de temps, només havia de pensar en els arguments que m'havien donat tants de mestres al llarg de la meva vida d'estudiant.

El debat en directe va aconseguir treure tant els millors arguments, com els pitjors de cadascuna per defensar les dues postures.

El que puc dir, després d'haver posat en pràctica tots els coneixements apresos durant el semestre, es que per ser una bona mestra no es necessari tenir marcat un currículum per avançar acadèmicament, ni tenir exàmens finals, ni tenir un llibre de text per memoritzar-lo, ni fer fitxes per aprendre, sinó tot el contrari, construir el coneixement lliurement amb els alumnes, investigar i experimentar, prescindir dels llibres de text i recórrer a llibres més educatius com poden ser de fantasia, culturals, que mostrin experiències de la vida real...etc.

Però abans de poder fer aquesta passa que significaría un gran canvi positiu per a l'educació de les generacions que venen, tenim que promoure aquesta idea, sinó qui la traurà? Els pares, professors i gent tradicional sense interès pel canvi? Evidentment no.

Els/les futurs/es mestres són els que tenen que protagonitzar aquesta modificació en la metodologia de les aules, per a modernitzar una escola que imparteix la metodologia del segle passat.

No hay futuro pra la escuela qe utiliza una metodologia del siglo XX, la sociedad y la educacion avnzan,los conocimientos tmbn #dbateiv #uib
— Aida Ramón López (@aidaibz) enero 10, 2013

Aprovechar todos los espacios,rincones en el aula, patio y exterior para aprender, abramos la mente! #dbateiv #uib
— silvia furio vidal (@silfuvi) enero 14, 2013

Els nens necessiten experimentar per així crear coneixement i no només reproduir-lo mitjançant la memorització #dbateiv #uib
— Marta costa torres (@ctMarta1) enero 14, 2013

Com a conclusió d'aquesta activitat puc dir que ha set  molt reflexiva, intensa però sobretot constructivista gràcies al nostre esforç i col·laboració. Hem aprés a argumentar a favor d'una escola que normalment té a la societat en contra i en un futur haurem d'explicar als pares dels nostres alumnes la raó per la qual utilitzam aquest tipus d'aprenentatge i també ens hem posat en la pell dels pares o famílies que estan en contra per què les nostres companyes també aprenguin a defensar aquesta escola.

Aida Ramón López
Primer curs d'educació infantil.