LA REFLEXIÓ FINAL

Després de tant d'esforç ja arriba el final del semestre i ho farem amb moltes entrades al nostre eportafoli i molts de coneixements nous que mai pensàvem que ens podrien arribar a canviar tant la nostra forma de pensar i de veure les coses. Sobretot hem pogut conèixer molts d'aspectes sobre l'educació infantil que abans ignoràvem.

Fa uns mesos què vàrem començar les classes i en aquells moments, totes pensàvem que en aquesta carrera ens ensenyarien a com posar autoritat dins l'aula, a com fer fitxes per els nostres alumnes, a com ensenyaríem a tots els alumnes en silenci i sense jugar. Però uns mesos més tard totes hem canviat la nostra forma de veure l'educació, ara sabem que la mestra no sap la veritat absoluta, que les fitxes no fan un aprenentatge significatiu, que els alumnes son els protagonistes del seu coneixement i el joc es imprescindible a l'educació infantil, l'etapa més important de la vida d'una persona. Això ho dic molt seriosament, l'educació infantil té moltes finalitats: com ensenyar les rutines i els hàbits que posteriorment seran hàbits d'estudi i sobretot començar a preparar als alumnes per a les competències bàsiques. Així en un futur, aquestos petitons hauran crescut i seran persones sociables, competents, cultes, respectuoses,...etc.

Després d'uns mesos, podem dir que aquesta assignatura ens ha obert el pensament a una educació millor, del segle XXI, i n'estic segura que algun dia la metodologia evolucionarà fins al punt que nosaltres volem, es a dir, una escola sense exàmens finals, sense llibres de text, un currículum flexible i orientatiu, i sobretot que la metodologia sigui del tot constructivista i els alumnes puguin experimentar, investigar i crear el seu propi coneixement. La escola ideal amb la què totes les persones amb la ment una mica oberta, somiam.

Ensenyar a una escola del segle XXI, no només implica ensenyar per competències, amb projectes o construint el coneixement, sinó aplicar les noves tecnologies a l'educació per a què els alumnes aprofitin l'avantatge què tenen, ja què nosaltres com a estudiants d'una escola tradicional no hem pogut aprofitar. Per això tenim què conscienciar als nostres alumnes de l'importància de les tecnologies,ja què es pot cercar un ampli ventall d'informació ràpidament, i de l'impacte social què estan causant.

Totes aquestes coses mai m'he les havia plantejat i ara, avui per avui tinc molt presents de cara al meu futur com a mestra. Ara després de la reflexió que he fet durant aquests mesos he aprés i interioritzat la teoria i estic desitjant ser mestra per poder plasmar-la a la pràctica. Però no una mestra qualsevol, sinó una mestra competent i disposada a formar uns alumnes competents per a què puguin desenvolupar-se en tots els àmbits.

Bé doncs, crec què la feina més dura respecte a la nostra visió sobre l'educació ja està feta, ara només ens queda "acomodar" els coneixements. Només he de dir què el procés ha set bastant dur i estressant, sobretot amb l'incorporació dels nous conceptes, nous autors, noves eines de la web 2.0, però la recompensa final és incalculable i molt satisfactòria.

Això es una mena de despedida, però només serà temporalment, ja què el bloc seguirà marxant durant la resta de carrera.

Bé doncs, gràcies per tot i molta sort a tothom amb els exàmens! Saluts!

´

Aida Ramón López

Bases didàctiques i disseny curricular

1r curs en educació infantil

2012-2013