Abans de començar la carrera
d’Educació Infantil, tenia una visió molt diferent sobre el que és la
psicologia. Jo pensava que la psicologia era una ciència que estudiava la ment
de les persones per tractar els problemes mentals que poden sorgir al llarg de
la nostra vida. En aquests moments, la meva perspectiva ja ha canviat respecte
al que pensava abans. Avui en dia, ja sé que a la psicologia no només s’estudia
la ment de les persones per a poder curar traumes o problemes emocionals, sinó
que també estudia el comportament humà de les persones per a poder donar
solucions a problemes educatius i també per millorar els processos
d’aprenentatge.
En aquesta assignatura nosaltres
sobretot parlarem sobre la psicologia, orientada a temes educatius. En aquest
primer tema es tracten sobretot els objectius principals, els temes més
importants dels quals parlarem al llarg del curs i farem un recorregut històric
simple per veure que fa anys ja havia persones que es preocupaven per qüestions
psicològiques. Els objectius d’estudi de la psicologia de l’educació seran:
proporcionar models explicatius dels processos de canvi; contribuir a la
planificació de situacions educatives eficaces; i ajudar a la resolució de
problemes educatius concrets. Aquests objectius estan marcats per uns
continguts concrets com són el nivell de desenvolupament del nin, el nivell de
competència i el nivell de disposició afectiva i emocional.
William James (1842-1910) ja parlava
de com aplicar aspectes psicològics a l’educació i va introduir un canvi de
metodologia per incentivar la motivació. En canvi Stanley Hall (1844-1924) i
Alfred Binet (1857-1911) van inventar els tests d’intel·ligència per explorar
els pensaments i coneixements dels infants. Edouard Claperède (1873-1940) i
John Dewey (1859-1952) ens deia que una estratègia molt important de la
psicologia era treballar la motivació i els interessos dels nens, per tal de
formar societats més humanes.
Les teories actuals de la psicologia
són les mateixes formulades per tots aquests autors, però aquests han set
revisades i una mica modificades per els professionals de la psicologia dels
nostres dies. Aquestes teories i paradigmes es van traslladant a les escoles
aplicant un programa conductista. El conductisme es la modificació de la
conducta des de fora i l’ambient és el
factor més important per modificar la conducta humana. Aquesta va ser una de
les primeres teories amb una base científica ferma, ja que donava seguretat i
demostrava els resultats. També han sorgit altres orientacions, però no han
tingut tant d’èxit com el conductisme
Com a conclusió d’aquesta primera
unitat, puc dir que la meva visió de la psicologia ha anat transformant-se a
cada sessió teòrica realitzada i poc a poc els meus coneixements previs que
tenia sobre aquesta assignatura s’han anat contrastant amb la nova informació.
El que puc dir és que aquest tema introductori m’ha paregut massa teòric i poc
interesant, sobretot el recorregut històric, però necessari per a poder
comprendre altres aspectes més complexos de la psicologia. Una vegada
constituïts els pilars del que serà el nostre dia a dia en les aules, només
queda anar completant el nostre coneixement i les experiències per poder
posar-ho en pràctica. Cal destacar que la teoria que estam aprenent a classe
sembla fàcil de comprendre però, realment quan trobem a l’aula una diversitat
d’alumnes amb casos diferents, serà molt difícil aplicar una estratègia
individualitzada.
Aida Ramón López
2n Curs GEDI
No hay comentarios:
Publicar un comentario