"Un lugar donde quedarse"

Després d’haver visualitzat la pel·lícula “Un lugar donde quedarse” del director Sam Mendes, he pogut reflexionar sobre molts aspectes relacionats amb la formació d’una família.

En primer lloc hem va semblar molt curiosa la reacció que té la parella al rebre la notícia de que anaven a tenir un fill, ja que eren dos persones adultes i la seva relació de parella era molt bona, a més les condicions de vida que tenien no eren tan dolentes. Però a pesar d’això, els dos s’ho varen prendre amb moltíssima inseguretat i desconfiança, pel fet de que no tenien una família extensa que els hi pogués ajudar a criar al fill que venia de camí, i a més els pares de ell que eren els que estaven més prop lis donen la notícia de que se’n va a viure lluny d’ells.

Aquesta gran inseguretat que la parella presenta al llarg de tota la pel·lícula és el que farà que viatgin per diverses ciutats, per descobrir el millor lloc per criar i educar al seu fill. Totes les ciutats que recorren, son els emplaçaments on estan repartits alguns dels seus familiars o amics més propers. En tots aquestos emplaçaments, la parella trobarà algun impediment per a no quedar-se i continuar amb el seu viatge, però l’embaràs avança i les inseguretats més encara.

En cada una de les ciutats, la parella descobreix diferents models familiars com per exemple una família tradicional, una monoparental, altra adoptiva, altra niu buit, etc… Cadascuna d’aquestes famílies lis mostra a la parella la seva vida quotidiana, però la parella no acaba de decidir-se per cap model familiar, sinó que el que ells pretenen es trobar el seu propi model familiar.

 Altre aspecte que m’ha paregut significatiu d’aquesta parella és que mai es barallen i semblen la parella ideal, ja que encara que la dona té una mica més de caràcter, l’home mai aixeca el seu to de veu i sempre soluciona els problemes sense discutir. Això, no vol dir que tot vagi bé entre ells, ja que a la dona li irrita molt que ell mai vulgui discutir, cosa que en varies ocasions en la pel·lícula ella li obliga a que l’insulti i li aixequi el to.

Aquest fet hem fa saber que aquesta parella no es del tot normal perquè quan comparteixes temps i espai amb una persona, solen haver discussions en alguns moments i ells en cap moment es barallen.

Al llarg de tota aquesta història, aquesta parella fa un creixement personal increïble i finalment aconsegueixen trobar el seu lloc ideal a la casa on la dona vivia de petita i decideixen allí, emprendre la seva vida i formar la seva pròpia família.

Des del meu punt de vista aquesta història em fa sentir molta angoixa, perquè a mesura que avança la pel·lícula, segueixen sense decidir-se per cap lloc i pareix que el seu fill naixerà i encara no hauran trobat un equilibri i una estabilitat en les seves vides.  Però el final m’ha semblat molt emocionant, ja que el lloc en el qual ells decideixen formar la seva vida, té un passat i molts de records de la infància de la dona amb els seus difunts pares.

Ara us mostrarè el meu lloc ideal, on a mi m'agradaria quedarme per sempre:

Si és Eivissa, perquè no ho cambiaría per res del món, perquè no m'agarden els canvis i perquè crec que no viuría millor a cap altre emplaçament.

¿Què és la família?

Per a mi la família és la institució més important per a un individu des del seu naixement fins a la seva mort, ja que en aquesta solen sorgir els vincles més forts que formarà la persona durant la seva vida.

Comparant aquesta idea en petit grup hem pensat en que es tracta d’una institució, la qual és la més important per a l’individu, ja que està formada per un grup de persones unides per forts vincles. Aquest grup de persones comparteixen un espai i un temps, i entre ells es cobreixen les seves necessitats bàsiques, Cal destacar que cada membre d’aquesta família tendra un rol diferent establert i aquestos rols aniran canviant segons la funció que aquestos ocupin dins la família.

I per últim comparant aquesta idea en gran grup, i procurant englobar tots els aspectes que podrien definir al concepte família, podem dir que una família és la institució més important socialitzadora, formada per un grup de persones unides per uns vincles, un sentiment de pertinença o algun element identatari, que tenen diferents rols i funcions relacionats amb la satisfacció  de les necessitats afectives, fisiològiques, econòmiques, culturals i educatives.

Pel que fa als comentaris que aporten algunes presentacions sobre aquest tema, en la meva opinió, una família no té perquè tenir un fill per a considerar se família, ja que una parella o un amic pot ser de la teva família sense la necessitat de tenir cura d’un menor. Això ho dic des de la meva pròpia experiència, ja que les meves millors amigues, les conec des de la guarderia o com a molt d'Infantil, i porto tants d'anys als seu costat, que per a mi són com les meves germanes.

Amb això, vull dir que una persona forma part de la teva família quan el vincle que tens amb ella és molt superior al que tens amb la resta. A més com que els vincles familiars són els més forts també son els que produeixen unes emocions més forts i per tant les baralles o els gestos d’estima son diaris en una família. 

Com a conclusió, puc dir que la família és l’element de referència més important per a una persona durant la seva vida, ja que els vincles que es formen són imprescindibles per a que la persona es desenvolupi en equilibri. He dir que jo ja he format la meva pròpia família, i encara que al principi tingués moltes inseguretats sobre aquest canvi de rol que hem tocaría viure, avui per avui estic molt contenta i orgullosa d'haver set mare.