"Un lugar donde quedarse"

Després d’haver visualitzat la pel·lícula “Un lugar donde quedarse” del director Sam Mendes, he pogut reflexionar sobre molts aspectes relacionats amb la formació d’una família.

En primer lloc hem va semblar molt curiosa la reacció que té la parella al rebre la notícia de que anaven a tenir un fill, ja que eren dos persones adultes i la seva relació de parella era molt bona, a més les condicions de vida que tenien no eren tan dolentes. Però a pesar d’això, els dos s’ho varen prendre amb moltíssima inseguretat i desconfiança, pel fet de que no tenien una família extensa que els hi pogués ajudar a criar al fill que venia de camí, i a més els pares de ell que eren els que estaven més prop lis donen la notícia de que se’n va a viure lluny d’ells.

Aquesta gran inseguretat que la parella presenta al llarg de tota la pel·lícula és el que farà que viatgin per diverses ciutats, per descobrir el millor lloc per criar i educar al seu fill. Totes les ciutats que recorren, son els emplaçaments on estan repartits alguns dels seus familiars o amics més propers. En tots aquestos emplaçaments, la parella trobarà algun impediment per a no quedar-se i continuar amb el seu viatge, però l’embaràs avança i les inseguretats més encara.

En cada una de les ciutats, la parella descobreix diferents models familiars com per exemple una família tradicional, una monoparental, altra adoptiva, altra niu buit, etc… Cadascuna d’aquestes famílies lis mostra a la parella la seva vida quotidiana, però la parella no acaba de decidir-se per cap model familiar, sinó que el que ells pretenen es trobar el seu propi model familiar.

 Altre aspecte que m’ha paregut significatiu d’aquesta parella és que mai es barallen i semblen la parella ideal, ja que encara que la dona té una mica més de caràcter, l’home mai aixeca el seu to de veu i sempre soluciona els problemes sense discutir. Això, no vol dir que tot vagi bé entre ells, ja que a la dona li irrita molt que ell mai vulgui discutir, cosa que en varies ocasions en la pel·lícula ella li obliga a que l’insulti i li aixequi el to.

Aquest fet hem fa saber que aquesta parella no es del tot normal perquè quan comparteixes temps i espai amb una persona, solen haver discussions en alguns moments i ells en cap moment es barallen.

Al llarg de tota aquesta història, aquesta parella fa un creixement personal increïble i finalment aconsegueixen trobar el seu lloc ideal a la casa on la dona vivia de petita i decideixen allí, emprendre la seva vida i formar la seva pròpia família.

Des del meu punt de vista aquesta història em fa sentir molta angoixa, perquè a mesura que avança la pel·lícula, segueixen sense decidir-se per cap lloc i pareix que el seu fill naixerà i encara no hauran trobat un equilibri i una estabilitat en les seves vides.  Però el final m’ha semblat molt emocionant, ja que el lloc en el qual ells decideixen formar la seva vida, té un passat i molts de records de la infància de la dona amb els seus difunts pares.

Ara us mostrarè el meu lloc ideal, on a mi m'agradaria quedarme per sempre:

Si és Eivissa, perquè no ho cambiaría per res del món, perquè no m'agarden els canvis i perquè crec que no viuría millor a cap altre emplaçament.