El pas de l'escola transmissora de coneixements a l'escola constructora de coneixements.
Aquestes primeres setmanes de classe hem parlat i reflexionat sobre un tema clau de l'educació: l'escola tradicional en comparació amb l'escola constructivista.
En primer lloc l'aparició de l'escola tradicional va estar marcada per la societat industrial que va portar al desenvolupament d'una ensenyança mecànica, homogènea, classista, igualitària, arbitrària...etc, on la funció del mestre estaba limitada a explicar amb la metodología de les classes magistrals, i els alumnes tenien que romandre en silenci i escoltar amb la finalitat d'acumular uns continguts. L'objectiu d'aquesta escola són les avaluacions finals que eren interpretades com a únic motor de l'aprenentatge, i aquestes a la vegada tenen un sentit propedèutic, es a dir, que l'educació està condicionada al pas cap a una etapa o nivell superior. L'espai d'aquesta escola queda reduït a l'aula i el llibre de text queda entés com a únic recurs vàlid per l'educació.
L'escola constructivista que està contextualitzada per la societat de l'informació i el coneixement, dona un gir radical a aquesta forma de veure l'escola i l'educació, però encara no hem aconseguit la totalitat dels objectius i reptes que aquesta escola ens marca.
Principalment, la finalitat d'aquesta escola la podem entendre a través dels diversos punts de vista que tenen alguns autors. Segons A. Zabala: <<...la función de la escuela debe consistir en la formación integral de la persona para que sea capaz de dar respuesta a los problemas que la vida le planteará...>>, es a dir no aprendre per aprendre ni per reproduïr coneixement, sinó que tenim que construïr el nostre propi coneixement.O segons Tonucci: <<La funció específica de l'escola consisteix en permetre que un grup d'alumnes, que manté una cooperació i confrontació dinàmiques, juntament amb adults competents, en un lloc adequat, desenvolupi als màxims nivells possibles, les seves capacitats elaborant les pròpies experiències a partir dels respectius coneixements i emprant tots els llenguatges i totes les dimensions de les respectives finalitats>> o altre comentari de Tonucci: <<Per aixó cal elaborar un projecte educatiu integrat, que prevegui l'oferta i l'organització d'experiències significativa fora de l'escola, a càrrec d'ens no-escolars i amb característiques absolutament no-escolars>>, es a dir que els nens tenguin l'il·lusió i la motivació de continuar aprenent fora de l'escola, pel seu compte. La teoría de Delors està basada en què la finalitat de l'educació té quatre pilars bàsics que són: sàber,referint-se al contingut; saber fer,es a dir, la pràctica què es fonamenta amb la teoría; saber ser, que es refereix a disfrutar de l'aprenentatge i a desemvolupar les pròpies capacitats de la persona; i per últim, saber conviure, que es basa en aconseguir una mentalitat humanista en una societat globalitzada, multicultural i amb diferents punts de vista i aixó fa que aquesta qüestió tengui molta complexitat.
En aquesta escola el rol de l'alumne està basat en la construcció de coneixement, peró aquest procés es dificultós i per aixó el nombre d'alumnes es convenient que sigui més reduït,i la funció del mestre es orientar, motivar, estimular, fer als alumnes descobrir interés per les coses. Altra qüestió molt positiva de la nova escola es l'espai per aprendre, què no necesàriament té que estar limitat a l'aula, ja que es pot aprendre en totes parts com als museus, als teatres, als parcs...etc, a través de la experiència.
Així doncs, per poder assolir aquest progrés que demana l'escola moderna, fa falta un canvi en la metodología dels mestres, que encara que s'haguin introduït noves tecnologíes, el mètode amb el qual s'imparteixen les classes continúa sent el mateix.
Per tant el meu objectiu com a futura mestra és la correcta utilització de les noves eines d'aprenentatge de les quals disposam els professors, ja que els recursos materials han incrementat considerablement en relació amb el segle XX,i no limitar la nostra ensenyança al llibre de text, i el nostre curriculum a l'acumulament de continguts amb l’únic propósit de l’ avaluació per passar al següent nivell i així anar assolint totes les etapes.
En conclusió tenim que crear una escola basada en la construcció deconeixements, el desenvolupament integral de la persona i de les seves capacitats i competències, i que el propósit dels professors no consisteixi en saber-ho tot, sinó que tenim que conèixer el mètode i les tècniques per ensenyar; i així aconseguir que ells assoleixin els valors morals universals necesaris com: la tolerància, l'amistad, la voluntad, el respecte, la llibertat, la convivència, la pau, l'igualtat, la salut, la solidaritat...etc i molts valors més que les persones haurem de desenvolupar al llarg de la nostra educació i de la nostra vida.
Aida Ramón López.
No hay comentarios:
Publicar un comentario