Segon curs d'educació infantil: Aida Ramón López.: LA SOCIALITZACIÓ I EL ROL DEL MESTRE I L'ALUMNE.

En aquesta segona setmana hem parlat de la socialització i de el rol del mestre a l'escola entre altres qüestions relacionades.

Principalment la socialització segons Mariano Fernández Enguita (1994) " és el procés pel qual es tracta d'introduïr trets de la societat en els individus. El resultat és la interiorització de les normes socials, el procés pel qual un individu concerteix la cultura que el rodetja amb una cosa própia". Quan aquestos trets s'introdueïxen a través de la família s'anomena socialització primària, i quan s'introdueïxen a l'escola s'anomena socialització secundària. Cal dir que quan la família no fa la seva funció i no enseña a l'infant els valors necesaris, aquesta mancança de normes bàsiques fan que a l'escola tampoc es respectin aquestos valors. Per aixó és molt important que tant la família com l'escola avançin juntament en la socialització dels nens perque no és pot demanar a un al·lot que a casa seva fa el que vol que a l'escola es comporti ja que la funció de la família prevaleix davant de l'escola.

Un problema de l'escola és que a l'hora d'ensenyar aquestos trets, com el règim polític es serveix de l'escola per aconseguir consens, moltes vegades s'ensenya el que el govern vol i així la ideología de la persona no es pot desenvolupar amb plena llibertat. Es a dir, el govern transmet els seus ideals a través de l'escola perque la societat sigui ignorant i desconegui la seva pròpia llibertat com per exemple la religió que a l'escola tradicional era completament obligatoria, sense dret a escollir o tenir altre tipus de religió i sense conèixer almenys la diversitat de cultures.
Segons Pilar Mongote y la Asociación Nosotras Intramuro (http://purposedes.org/500-palabras/500palabras-asociacion-de-mujeres-nosotras-intramuros/) : "La gran motivación que existe en la ciudadanía reclusa para desarrollar proyectos de educación, es lo único que podría dar un cierto sentido a la condena de estar privados de la libertad"
El consens social es quan la societat deixa de ser culpable de l'èxit o el fracás escolar i cadascú passa a ser responsable de la seva pròpia sort, es a dir, qui s'ha quedat pel camí vol dir que no s'ha esforçat. En conseqüència d'aixó l'igualtat d'oportunitats va en compensació de les dificultats. Aixó és un aspecte de la educació que cal que nosaltres els mestres poc a poc canviem, i no podem permetre que l'esforç d'una persona quedi en vá, principalment perquè el més important de l'escola es que tots i cada un dels nostres alumnes surtin de l'escola havent aprés tot el possible i si no valoram el seu esforç encara que no assoleixin tot el coneixement, les seves ganes de seguir aprenent s'esfonsarán. Per aixó jo pens que aquesta és la vertadera raó del elevat fracás escolar.

M´'agradaría fer un incís per fer al·lusió a una autora que la seva opinió s'apropa a la meva espectativa respecte a l'educació i l'ensenyança: " Me gustaría que las nuevas generaciones guardaran un recuerdo de su escuela,de su universidad, de sus estudios como el factor potenciador y orientador de sus vidas, sintiéndose preparados y capaces de comerse el mundo y de llegar a ser lo que su corazón realmente les pida, ricos en calores y ricos en capacidades. ( http://purposedes.org/500palabras-cristina-peiro/)
Cal també destacar les finalitats i els objectius de l'educació segons Gimeno (2000) que afirma que "sense il·lustració la democràcia no és inclusiva. L'exercici democràtic també es fa a l'escola". Es a dir que si no portem la democràcia a la pràctica i prediquem amb l'exemple els nostres alumnes mai no podren arribar-la a comprendre, perque si lis ensenyam que vivim en un país on el sistema de govern es la democràcia, també tenim que ensenyar-lis en què consiteix, perquè utilitzem aquest sistema o com es fa i l'única manera de que ho comprenguin bé és demostrar-los que a l'escola també utilitzam la democràcia i que l'opinió de tots els alumnes és important.

Altra qüestió que hem tractat aquesta setaman es el rol del mestre dins de l'escola. El col·lectiu del profesorat en el selge XXI es pot dir que es molt divers, heterogèni, contradictori i canviant, però hi ha alguns docents que és resisteixen a aquests canvis i es limiten a ensenyar únicament amb el llibre a l'aula i només ensenyen la seva especialitat, aquestos mestres es solen definir com a individualistes i corporativistes segons Jaume Carbonell. Per a ser un bon mestre cal que condueixi, motivi, cooperi, orienti, dialogui,s'ímplicqui,..etc per als bèns de l'alumne. I el mestre té que enseñar amb aquestos métodes: la tecnología, la pedagogía i el contingut, utilitzant les 3 eines en un punt intermedi. Per aixó un bon mestre té que conèixer les característiques de l'etapa en la qual están els seus alumnes, el té que emocionar l'aprenentatge, fer servir la pràctica, tenir esperançes de la transformació i el pogrés ,utilitzar correctament les noves tencologíes com a eines d'aprenentatge,...etc.
En conclusió, nosaltres els professors, mitjançant un bon métode, les tecnologíes i el contingut aprés a través de experiències i vivències, tenim que formar uns alumnes competents i capaços de crear el seu pròpi coneixement.

Aida Ramón López
1r Curs Educació infantil