TERCER EPORTAFOLI:
Aquesta tercera setmana de classe hem fet una breu introducció sobre la legislació espanyola, des de la Llei Moyano(1857) que destacava per la gran injustícia social que suposava una societat amb la gran majoria de la població analfabeta, fins a la LOE (2006) que es el moment en el qual apareixen les competències bàsiques. Cal dir que segurament en el 2013 s'aprovarà la LOMCE i la finalitat d'aquesta llei es mesurar la qualitat de l'aprenentatge de la persona en els resultats, quan en realitat l'aprenentatge d'una persona està en el procés.
Aquesta setmana també hem parlat sobre els deu principis psicopedagògics de L'aprenentatge significatiu postulats per Antoni Zabala.
Segons Zabala "Un aprendizaje será más significativo cuando además de implicar memorización comprensiva, sea posible su aplicación en contextos distintos y pueda ayudar a mejorar la interpretación o la intervención en todas aquellas situaciones que lo hagan necesario". Això vol dir que el coneixement que es aplicable a situacions de la vida real, és realment el coneixement que nosaltres integram per mitjà de les experiències i de la seva utilització, i això és el que nosaltres anomenam competències.
Zabala parla de 10 principis psicopedagògics de l'aprenentatge significatiu, el primer es basa en els esquemes de coneixement i els coneixements previs com a punt de partida, es a dir partir del que ja es sap per ampliar l'informació que té la persona. Cal destacar que de vegades el coneixement previ pot ser erroni i aquest pot condicionar tot el procés, perquè si partim de l'error l'informació ampliada pot ser que tampoc sigui correcta. Aquest problema caldria solucionar-lo detectant on està l'informacó errònia i rectificar-la.
El segon principi seria la vinculació significativa entre els nous continguts i els coneixements previs, que vol dir, establir relacions entre el que ja forma part de la seva estructura cognitiva i el contingut nou, i així poder interrelacionar els conceptes anant formant esquemes cada volta més complexos. En conclusió adjuntar el contingut que ja sap amb el que s'està aprenent.
El tercer principi tracta el nivell de desenvolupament, basat en la teoria cognitivista formulada per Piaget, la qual separa l'infància del nen en quatre fases: la sensorimotora, la preoperacional, la de opracions concretes i la de operacions formals. Dos d'elles abraçarien el període infantil: La sensorimotora que va dels zero als dos anys i la preoperacional que aniria dels dos als set anys. Es pot donar el cas que els infants es trobin en diferents estadis de desenvolupament, per tant en diferents etapes, i per això hi ha que tenir molt en compte la fase en la qual es troben, independentment de la seva edat, perquè si es trobassin en una fase anterior no podrien assolir el contingut. La nostra funció com a mestres sería conèixer el seu nivell de desenvolupament i ajudar-lis a superar l'etapa.
El quart principi és el de la zona de desenvolupament proper, també basat en un teoríc anomenat Vigotsky, el qual va enfocar les seves investigacions al desenvolupament psicolingüístic. Aquest principi faría referència a la distància entre el que sé fer i el que és té que aprendre. Aquest procés d'aprenentatge s'assoleix amb l'ajuda dels mestres que tenen que guiar-los i orientar-los per aconseguir arribar fins al final dels propòsits plantejats inicialment. Cal tenir en compte que els objectius als que el mestre vol arribar no poden ser ni massa fàcils ni massa difícils, perquè sinó, ens trobaríem que alguns alumnes es desmotiven i desconnecten de l'explicació o de l'activitat.
El cinquè principi és la disposició del propi alumne per a l'aprenentatge, es a dir, es tenen que donar uns factors concrets per a què l'alumne tengui una bona disposició de cara a l'aprenentatge, per exemple que tengui una bona relació interpersonal, equilibri socio-emocional, que es trobi bé de salut, la inserció social...etc, es a dir que els alumnes han d'esmorzar bé, sentir-se bé emocionalment i no anar a l'escola malalts per poder concentrar la seva atenció en el que s'està fent a classe, perquè sinó el seu rendiment no és productiu.
El sisè principi tracta la significativitat i la funcionalitat dels nous continguts, es a dir, la relació entre el que s'està aprenent i la seva utilització perquè si els alumnes estan interioritzant continguts que no tenen una relació directa i no serveixen per a la vida real, no es motiven. Per això els continguts preferiblement han de ser aplicables a situacions quotidianes i reals.
El setè es l'activitat mental i el conflicte cognitiu. Lo fonamental d'aquest principi és que a la persona li ha de sorgir un conflicte, es a dir, plantejar-se un tema a investigar que desconeix i estirar per continuar amb el procés d'aprenentatge i així construir esquemes nous i significats. El que succeïx a una escola tradicional és que aquest principi no és pot desenvolupar perquè l'alumne és qui té que desenvolupar una activitat mental i en el context de una escola tradicional la participació de l'alumne és pràcticament nul·la i a més el llibre de text ja conté tota la informació i el mestre l'únic que fa es limitar-se a les explicacions d'aquest.
El vuitè està basat en una actitud favorable, el sentit i la motivació. Aquest principi és fonamenta sobretot per la funció del mestre. El mestre és totalment responsable de potenciar l'actitud i la motivació del seu alumnat, i té que despertar la curiositat perquè ells mateixos vulguin investigar sobre allò en concret. La motivació no està només basada en les novetats i en les tecnologies, sinó que es basa en l'interès. Quan la pròpia persona ja demostra interès per aprendre s'anomena motivació intrínseca, i quan l'interès es causat per altra persona externa s'anomena motivació extrínseca. Moltes vegades els professors tenim que recórrer a la motivació extrínseca perquè no tots els alumnes tenen les mateixes preferències i interessos per els diferents temes a tractar.
El novè principi es l'autoestima, l'autoconcepte i les expectatives del propi alumne. Aquest principi fa referència a com pensa i com es valora ell mateix com a aprenent, si es veu capaç o no de desenvolupar les diferents tasques encomanades. Els alumnes que tenen l'autoestima molt elevada no tenen gaires dificultats perquè si no saben portar a terme l'activitat ho intenten igual, o en el cas de que un professor l'intenti persuadir per convèncer-lo de que no ho sap fer, ells encara més ho intenten per demostrar les seves capacitats. El problema es presenta sobretot en alumnes amb l'autoestima molt baixa que a l'hora de desenvolupar la tasca es senten insegurs i potser que ni tan sols intentin fer-la per falta de confiança en sí mateixos.
El desè principi és la reflexió sobre l'aprenentatge, es a dir, la metacognició, potser és el més important. Aquest principi seria com la síntesi o la reflexió que fan els propis alumnes després de l'aprenentatge i fa que el contingut s'interioritzin més profundament i també facilita els nous aprenentatges. Aquest consisteix que l'alumne avaluï el seu procés d'aprenentatge per reflexionar sobre el que ha fet bé, que ha fet malament i com ho pot rectificar per no tornar a cometre les mateixes errades.
Com a conclusió, jo diria que els principis de Zabala posen proposen una metodologia molt correcta i interessant per ensenyar als nostres alumnes, i quan siguem mestres haurem de posar aquests principis en pràctica per poder fer un procés d'aprenentatge complet.
Principis pedagógics.
Expressió
Esport
Paisatge
Aida Ramón López
Primer Educació Infantil
No hay comentarios:
Publicar un comentario