REFERENTS PEDAGÒGICS

Sisè eportafoli

Aquesta setmana hem parlat de la distribució disciplinar del currículum i de l'enfocament globalitzador. També hem tractat la base per aprendre per competències i els aspectes que es treballen amb els alumnes d'infantil.

Com ja sabem, el currículum disciplinar, què és el que hem tingut fins ara, està distribuït per matèries i consisteix en què tothom ha d'aprendre aïlladament. Peró en un aprenentatge per competències ha d'haver-hi un currículum globalitzador on el coneixement es global, ja que, alguns continguts que disposen de suport disciplinar, tan sols es poden dominar quan les activitats de l'aprenentatge no es redueixen a moments determinats de un àrea concreta, sinó que s'exerciten en totes les matèries. Per això hi ha que ensenyar mitjançant un enfocament globalitzador per què l'alumne parteixi de una situació pròxima a la realitat. El coneixement per àrees sempre ha set un mètode fàcil per ensenyar, però es perd la visió total del coneixement i dificulta l'aprenentatge per competències. Per exemple, hi ha molts d'aspectes d'història què tenen molta relació amb conceptes que s'expliquen a les llengües o altres matèries i s'hauria d'explicar conjuntament perquè així poden situar les coses en el seu context i els alumnes van formant el seu eix cronològic de totes les assignatures i no per separat.

Aquesta visió total del coneixement afavoreix l'aprenentatge per competències, i aquestes s'han de tractar en totes les àrees. Les competències bàsiques són: les comunicatives, dins de les quals trobem la comunicativa lingüística i l'audiovisual, i l'artística i cultural; les metodològiques, en les que tenim el tractament de l'informació i la competència digital, la matemàtica, i aprendre a aprendre; les personals, què són l'autonomia i l'iniciativa personal; i conviure i habitar en el món, on distingim el coneixement i l'interacció amb el món físic, i l'àmbit social i la ciutadania. Aquestes competències bàsiques s'aprenen fent, això comporta una organització complexa de l'aula, amb la participació de l'alumnat, i que el ritme d'aprenentatge siga visible.

Hi ha tres grans maneres d'organitzar els components de les competències: la què té un suport disciplinar, es a dir globalitzadora; l'interdisciplinar, què està basada en coneixements transversals, on es treballen en totes les disciplines; i la metadisciplinar, què no està sustentada per cap disciplina acadèmica. Segons Zabala "El punto de partida es la construcción de unas áreas que recojan todos los componentes de las competencias, ya sean disciplinares, interdisciplinares o metadisciplinares, alrededor de las materias tradicionales, pero tomando medidas que corrijan los puntos débiles de este procedimiento".

A l'educació infantil s'ensenya la base per aprendre per competències, però encara no s'ensenyen profundament les competències. Les classes magistrals i els mètodes derivats, tan sols serveixen per a les competències de caràcter acadèmic, ja què no existeix un únic mètode, sinó què l'objectiu de l'ensenyança té què ser l'utilització apropiada d'estratègies i de mètodes coherents per tal de què l'aprenentatge sigui productiu.

　

Les funcions del professorat perquè hi hagi un correcte funcionament a l'aula són: l'adaptació a les necessitats de l'alumnat; tenir en compte les participacions i aportacions dels alumnes; ajudar-lis a trobar funcionalitat a l'activitat què estan desenvolupant; establir uns reptes què puguin arribar a resoldre, es a dir, què estigui dins de les seves possibilitats; potenciar l'autonomia de treball; i valorar als alumnes segons les seves capacitats i esforç, i incentivar la pròpia autoavaluació. Per això no tenim què ser transmissors de coneixement, sinó què hi ha què ensenyar als alumnes aquells continguts difícils d'assimilar i de comprendre, perquè llavors ells puguin assolir els demès conceptes. Per aquest motiu el mestre encara ha de fer en moltes ocasions d'instructor, per organitzar socialment l'aula, en la què tenen que aprendre a treballar amb el gran grup, en equips fixos, en equips flexibles i individualment.

L'espai i el temps són dos factors que influeixen en gran proporció en l'ensenyança, ja què un ús estricte d'aquestes podria arribar a impedir l'aprenentatge de moltes competències previstes. Espai és el què anomenem a la distribució física de l'aula, però en moltes ocasions, per aprendre tenim la necessitat de fer-ho a altres zones. Per exemple quan estam estudiant les plantes, els arbres i les flors, es millor fer-ho a un espai físic com al camp o al pati de l'escola, i per aprendre les característiques bàsiques que presenten els animals on l'aprenentatge es més significatiu es per exemple a una granja. Les limitacions temporals d'una hora són bastant estrictes a l'escola, però aquest fet es contradictori perquè són necessàries moltes hores per completar tota una seqüència didàctica. Aquests problemes espacials i temporals a l'educació infantil estan mes o menys solucionats, però a mesura què van superant les etapes aquests aspectes es tornen més estrictes.

　

A l'educació infantil, lo cert es què tots els moments del dia són educatius, com per exemple a l'hora del berenar, rentar-se les mans, recollir les joguines o aprendre a solucionar conflictes diàriament, ja què es treballen sobretot hàbits i rutines saludables per als infants i començen a aprendre les normes bàsiques de convivència dins l'aula. Per això, els alumnes què no fan l'educació infantil entren a primària sense aquests hàbits i això es un problema perquè no va al mateix nivell què els seus companys què si han rebut l'educació infantil.

Respecte als materials curriculars, tenim què tenir en compte què no tots els continguts es poden posar en pràctica als mateixos alumnes, sinó què ho tenim què adaptar a les necessitats fent currículums variats i diversificats. Però, qualsevol material curricular té què formar part de un projecte global.

L'avaluació, altre aspecte en qüestió molt crítica en l'educació en aquestos temps, segons Zabala "siempre incide en los aprendizajes y, por consiguiente, es una pieza clave para determinar las características de cualquier metodología". Això vol dir, que per a què el professorat entengui que l'alumnat està entenguent el contingut té què fer-ho mitjançant unes proves, però el problema està en què, per a què ens serveix què els alumnes construeixen el seu propi coneixement, si llavors el què conta es una prova final basada en el contingut del llibre? Per aquest motiu, el fet d'avaluar als alumnes està molt qüestionat per els equips docents què volen evolucionar cap a un sistema educatiu constructivista.

　

Repte de la setmana: Què passa quan polsem l'interruptor de la llum? Perquè s'encén i s'apaga? Qui fa què s'encengui?

 

 

 

 

 

Com es fa la llum?

 

He plantejat aquest repte perquè la meva neboda, el dissabte a la nit va descobrir què quan tocava l'interruptor de la llum s'encenia i s'apagava i va estar una bona estona investigant. Ella encara té 1 any i mig , però alhora d'aprendre és un problema significatiu què es pot plantejar qualsevol infant a la seva vida diària i es pot fer moltes preguntes.

Aida Ramón López

1r curs d'educació infantil.

EL CURRÍCULUM

Cinquè eportafoli

Aquesta setmana a classe hem fet una introducció al què és el concepte del currículum i hem donat la visió teòrica i sobretot crítica d'aquest. També hem parlat sobre el currículum a l'educació infantil.

Com ja hem estudiat, l'estructura curricular es va posar en marxa a partir de l'implantació de la LOGSE i consta de de diferents categories que s'han d'anar tancant conforme passen de nivell: l'administració educativa central, l'administració educativa autonòmica, l'escola i finalment el mestre. El decret imposat per l'estat sabem que no es pot eliminar i aquest conté els mínims els quals mai poden carèixer a les escoles. Després les escoles s'adapten a la realitat com a centre i s'organitza als alumnes per etapes i cicles, i per últim l'equip docent selecciona allò que creu més convenient i el mestre aplica la seva pedagogia per a transmetre coneixement. Hi ha gent que afegeix altra categoria en els casos d'adaptació d'educació especial. Per aquest motiu necessitam ser mestres competents i professionals i saber ensenyar d'una manera flexible i estratègica.

Segons aquesta distribució de l'escola de la gestió per etapes i cicles, jo pens que, sobretot a la primària, no sería necessari repetir perquè el que no s'assoleix en el mateix any es podria assolir en la següent etapa. En moltes ocasions, es pitjor fer repetir a un alumne perquè a l'any següent es desmotiva i s'avorreix, però també es cert que hi ha casos en els que repetir no es una mala opció perquè si l'alumne està molt perdut repetint, potser que ajuntant-lo amb al·lots més petits es pot trobar més segur en el seu aprenentatge.

Un d'els problemes que té el currículum avui en dia, es que als professors ens costa adaptar-mos-hi i a més fer una bona programació i moltes vegades per falta de temps el professor recurreix al llibre de text sense haver pensat abans una programació. El sistema tradicional té molta relació amb això, es a dir, únicament els professors es dediquen a seguir el llibre de text i hi ha molta falta de preparacions de les classes.

Altre problema que presenta l'ensenyança únicament impartida amb el llibre de text es què els professors es centren en intentar donar tot el contingut del llibre, quan en realitat hi ha que seleccionar l'informació que és important i organitzar-se por donar els continguts relacionats en ordre. Això vol dir que no hi ha que fer únicament el que posa al llibre de text, sinó que tenim que fer el que ens demanin els nostres alumnes, com per exemple el pacient al metge, ja que l'aprenentatge es construeix personalment. Aquest problema curricular afecta a quasi tots els cicles però a infantil en una proporció molt reduïda, i en canvi, a batxillerat de manera més rutinària.

També tenim altre problema perquè el currículum en sí, ja està carregat excessivament de contingut i això ja impedeix treballar correctament els continguts i el ritme té que ser molt ràpid per poder acabar el contingut que ens exigeix el currículum. I això realment contradiu a un sistema educatiu constructivista perquè si no hi ha temps per elaborar coneixement no es pot interioritzar correctament. A més des-de el meu punt de vista jo crec que es més important assolir un concepte bé que deu malament i per aquest motiu el currículum limita l'aprenentatge constructiu. Segons diu Pedro Villarubia "el currículo significa seguir una larga y frenética carrera de conceptos, divididos en áreas, con el culo sentado en una silla."

　

Hi ha diferents opinions i visions sobre el currículum però destaca una que es la visió oculta del currículum de Jimeno. Aquest tracta d'explicar el missatge subjacent que l'alumne percebeix, es a dir, els alumnes aprenen del model del professor ja que es el seu exemple i els mestres podem influir en les expectatives de l'alumne. Com per exemple si lis volem transimitir als alumnes que a classe no es pot piga ni faltar el respecte als companys i llavors ells veuen que entre els professors ens faltam el respecte o que per dir-li a un alumne que no es pot piga als demés tu li pegues, això en realitat són missatges subliminars, perquè aprenen el que veuen. Si el mestre entra a classe cridant i demanant silenci captaran el missatge de cridar perquè veuen que el professor crida o si li diu a un alumne que això no ho entén o què allò no ho podrà fer l'alumne es convencerà de que no sap i de que no pot.

Fins fa poc a l'educació infantil no es parlava de currículum, sinó que aquest es vinculava amb les etapes posteriors. El que pretén realment l'educació es integrar als més petits a la cultura a la qual pertanyen i permetre-lis participar en ella, i en l'educació infantil es comencen a introduir les bases de tot això amb programacions i el currículum respectiu.

Podem senyalar l'existència de diferents fonts que ens ajuden a prendre decisions a nivell curricular: la sociocultural, que es refereix a allò que es important en un moment històric; la psicològica, que es refereix a allò que es adequat aprendre, segons el desenvolupament cognitiu de l'alumnat; la disciplinària, referint-se a allò que es rellevant de cada matèria; i la pedagògica, que fa referència a com s'ensenya cada contingut i ens ajuda a orientar el maneig de les eines. Per això, podem estar d'acord en què en l'etapa infantil té sentit parlar de currículum.

Però com ja sabem l'educació infantil no és una etapa obligatòria i per aquest motiu sempre es qüestiona la funció del currículum en aquest cicle. Per això, per molt que la etapa no sigui obligatòria es molt important i el currículum ens serveix per orientar, com a referent per no oblidar cap concepte important. La etapa infantil és decisiva perquè es una etapa clau en la vida d'una persona i es el que els marcarà per a la resta de les seves vides la personalitat, els hàbits d'estudi i a més quan els infants fan l'etapa infantil entrén molt més preparats a primària, amb hàbits i la base del posterior coneixement.


Els continguts que els més petits tenen que conèixer a l'etapa infantil són: l'identitat i autonomia personal, es a dir saber qui són i com són; el descobriment del medi físic i social; i la comunicació i representació. I així parlam de tres tipus de continguts: conceptuals, procedimentals i actitudinals i això acaba amb la polèmica de sí es necessari ensenyar a aprendre. Aquestos tres tipus d'aprendre contingut constitueixen un dels eixos dels diferents aprenentatges que tenen que fer-se a l'escola: els fets, els principis i els conceptes, i així l'alumne podrà establir relacions entre les coses i construir el coneixement; els procediments que serien les estratègies per solucionar problemes o les tècniques per realitzar algun aprenentatge concret mitjançant activitats, es a dir que sàpiguen fer coses; i per últim les actituds, valors i normes que fan referència a la manera de comportar-se d'una persona d'una manera determinada davant situacions de la vida.

En el currículum hi ha diferents objectius, però el més rellevant és l'adquisició de certes capacitats motrius, afectives lingüístiques i cognitives...etc i així arribar al creixement personal mitjançant l'educació. Aquest currículum té que intentar afavorir en la mesura de tot el possible a l'alumne i per això qualsevol pràctica educativa es fonamenta en unes bases psicopedagògiques. Per això no podem ensenyar únicament amb un únic mètode sinó utilitzar estratègies que siguin adequades que cada nen o nena necessita.

Una vegada establits els objectius i els continguts, el centre educatiu organitza i gestiona els objectius dividint-los per àrees situant-los en el moment que els docents vegin convenients.


Ir a descargar


Gravació d'àudio:
Perquè volem ensenyar a partir del joc i l'activitat per aprofitar les pròpies vivències de les persones.
Perquè volem ensenyar i que aprenguin amb gran motivació.
Perquè no volem que el currículum limiti el seu aprenentatge.
Per això, segons Jacques Rousseau (1712-1778, Filòsof francès):
La infancia tiene sus propias maneras de ver, pensar y sentir; nada hay más insensato que pretender  sustituirlas por las nuestras.

Aida Ramón López

1r Educació Infantil

LES COMPETÈNCIES

QUART EPORTAFOLI

En aquesta quarta setmana hem vist a classe la conferència que va donar Antoni Zabala a Eivissa i hem parlat sobre la definició i l'importància de les competències.

El terme competència neix en el món de les empreses per que hi havia persones amb molts de coneixements, però que no resolien bé els problemes i aquells que eren capaços de resoldre'ls se li van anomenar competents. En principi aquest terme s'utilitzava únicament de cara al món laboral, però després passa a les universitats i més tard a les escoles.

En aquests moments, les competències no són res de nou en l'àmbit de l'educació, però sí en el sistema educatiu.

Fins ara hem acceptat que la funció de l'escola sigui propedèutica i finalista, on el fi es l'universitat i hem considerat que tan sols es important allò que ens demanarán a la prova final. Per exemple la competència de l'expressió oral no es important perquè no hi ha proves de selectivitat on hi hagi que parlar, per tant, l'objectiu de l'educació es passar les proves, per poder passar les avaluacions i així anar superant estadis i el contingut superat ja es pot oblidar, ja que l'important no es el coneixement aprés, sinó imposar proves de selecció per accedir a l'universitat.

Però el problema ve perquè en una societat no pot haver-hi tan sols universitaris, sinó que en una societat-estat hi ha que tenir professionals en tots els àmbits, com el personal, l'interpersonal,el social i el professional, i crear bons ciutadans/es que responguin a la seva formació integral perquè funcioni la societat i sàpiguen donar resposta a tots els problemes que lis plantejarà la vida.

Segons Zabala ser competent en l'àmbit social consisteix en què la persona té que ser competent per participar activament en la transformació de la societat, es a dir, comprendre-la, valorar-la i intervenir en ella de manera crítica i responsable, amb l'objectiu de que sigui cada volta més justa, solidària i democràtica. Per ser competent en l'àmbit interpersonal l'individu, tendrà que ser competent per a relacionar-se, comunicar-se i viure positivament amb els demés, cooperant i participant en totes les activitats humanes des de la comprensió, la tolerància i la solidaritat. Per ser competent en l'àmbit personal l'individu tendrà que exercir de forma responsable i crítica l'autonomia, la cooperació, la creativitat i la llibertat, mitjançant el coneixement i comprensió de sí mateix, de la societat i de la naturalesa en la que viu. I per ser competent en l'àmbit professional l'individu té que exercir una tasca professional adequada a les seves capacitats, a partir dels coneixements i de les habilitats específiques de la professió, de forma responsable, flexible i rigorosa, de manera que li permeti satisfer les seves motivacions i expectatives de desenvolupament professional i personal.

Segons Decroly, hi ha que fer que la vida entri a l'escola, es a dir, orientar als alumnes en funció de les seves possibilitats perquè trobin el seu paper a la vida com a ciutadà mes o menys actiu en la millora d'aquesta societat, en conclusió, la formació integral de la persona per competències.

El problema està en què difícilment podrem passar a l'ensenyament per competències quan nosaltres mateixos hem aprés amb el model selectiu i propedèutic que ha durat més de 400 anys. Peró realment existeixen coneixements suficients per assolir aquests reptes i estem avançats per fer-ho i està en les nostres mans.

Fins ara, l'objecte d'estudi han set les matèries com les matemàtiques, la geografia, la física...etc. Ara per avançar, l'objecte d'estudi es te què basar en el coneixement d'unes matèries determinades que són les anomenades competències.

En primer lloc, segons Zabala les competències són la capacitat o habilitat de efectuar tasques o fer front a situacions diverses de forma eficaç en contextos diferents en els que cal utilitzar actituds, coneixements i habilitats al mateix temps i de forma interrelacionada. Zabala amb aquesta definició ens vol fer entendre que tenim que saber reaccionar, ja que mai ens trobarem amb la mateixa situació i tenim que ser capaços d'adaptar-nos a la diversitat de situacions de la vida real. Per exemple, quan siguem mestres tendrem una classe amb una gran diversitat d'alumnes i tendrem que saber improvisar en moltes situacions quan per exemple es barallin dos d'ells per un cromo o ens trobarem alumnes conflictius i tenim que reaccionar correctament davant les situacions complexes. Altre exemple seria escollir la millor opció per viatjar o la carretera que més ens convé per arribar abans, aquestos serien alguns exemples de actuacions competents.

Sabem que per a ser competent son necessaris 4 components bàsics: els conceptes, es a dir la construcció personal, els fets i els principis, que es refereixen a la memorització, els procediments que es refereixen a la part pràctica i els qual necessiten un model de referència i per últim l'actitud que es imprescindible davant l'aprenentatge i te relació amb l'experiència personal. Cal destacar que si falla qualsevol d'aquests components no podem ser competents i moltes vegades les persones tenim diverses carències i potser que un falli en la teoria, altre en l'actitud o altre en els procediments. 

Cal dir que hi ha un procés que hi ha que desenvolupar en una acció competent: primer hi ha que analitzar la situació davant la qual ens trobem; després tenim que fer uns esquemes d'actuació; a continuació tindrem que escollir quin es el més adequat de manera flexible i estratègica; i per últim aplicar tots els components de la competència, es a dir, les actituds, els procediments, el fets i conceptes sense separar-los del coneixement.

La manera més fàcil i barata d'ensenyar és el model expositiu o classe magistral, tal i com s'ha fet durant molts d'anys on es donava una explicació igual per a tothom, els alumnes estan col·locats un darrera l'altre i els conceptes s'aprenen repetint una volta darrera d'altra, segons A. Zabala "El descrédito de un aprendizaje basado en la memorización mecánica comportó una notable infravaloración de los conocimientos". Peró avui en día sabem que la millor manera de incorporar el component teòric és amb construccions personals que depenen de les experiències i de la nostra pròpia comprensió i forma de construir. Per tant quan siguem mestres i haurem de conèixer l'aprenentatge que van desenvolupant els nostres alumnes i ho tenim que fer mitjançant la seva participació i amb debats i exercicis per detectar els seus errors si són procedimentals, conceptuals o actitudinals i també les seves virtuts. I així, d'aquesta manera formar grups estables, flexibles i equilibrats perquè s'ajudin els uns als altres creant assemblees grupals i orientant-se amb les explicacions, perquè hi hagi gestió, participació i pugem atendre les necessitats de la diversitat.

Per aquest motius, es convenient que els centres escolars tenguin una dinàmica col·laborativa per què les bones propostes i idees puguin desenvolupar-se per a tots els alumnes i tenguin les mateixes possibilitats de desenvolupar-se integralment.

En conclusió, les competències impliquen: una prèvia memorització, comprensió, saber posar-ho el coneixement en pràctica i la reflexió sobre la funcionalitat del que estic fent i així no dissociar mai la teoria de la pràctica. També amb aquesta vinculació sorgirà més interès i motivació per l'aprenentatge i així també incrementarà l'actitud. L'actitud s'aprèn amb la vinculació dels valors, es a dir,amb l'implicació afectiva, vivint situacions en les que jas d'actuar sota la tolerància, la solidaritat o la col·laboració i solucionant aquests conflictes en els que els alumnes s'han d'implicar, es quan més s'interioritzen aquests valors.

Educació competent:



http://animoto.com/play/1kAVXGOvYtvCEQd2UAkPGA
Fotos procedents de: http://www.flickr.com/photos/aidacreativephotos/

Aida Ramón López.

1r curs d'educació infantil.