EL CURRÍCULUM

Cinquè eportafoli

Aquesta setmana a classe hem fet una introducció al què és el concepte del currículum i hem donat la visió teòrica i sobretot crítica d'aquest. També hem parlat sobre el currículum a l'educació infantil.

Com ja hem estudiat, l'estructura curricular es va posar en marxa a partir de l'implantació de la LOGSE i consta de de diferents categories que s'han d'anar tancant conforme passen de nivell: l'administració educativa central, l'administració educativa autonòmica, l'escola i finalment el mestre. El decret imposat per l'estat sabem que no es pot eliminar i aquest conté els mínims els quals mai poden carèixer a les escoles. Després les escoles s'adapten a la realitat com a centre i s'organitza als alumnes per etapes i cicles, i per últim l'equip docent selecciona allò que creu més convenient i el mestre aplica la seva pedagogia per a transmetre coneixement. Hi ha gent que afegeix altra categoria en els casos d'adaptació d'educació especial. Per aquest motiu necessitam ser mestres competents i professionals i saber ensenyar d'una manera flexible i estratègica.

Segons aquesta distribució de l'escola de la gestió per etapes i cicles, jo pens que, sobretot a la primària, no sería necessari repetir perquè el que no s'assoleix en el mateix any es podria assolir en la següent etapa. En moltes ocasions, es pitjor fer repetir a un alumne perquè a l'any següent es desmotiva i s'avorreix, però també es cert que hi ha casos en els que repetir no es una mala opció perquè si l'alumne està molt perdut repetint, potser que ajuntant-lo amb al·lots més petits es pot trobar més segur en el seu aprenentatge.

Un d'els problemes que té el currículum avui en dia, es que als professors ens costa adaptar-mos-hi i a més fer una bona programació i moltes vegades per falta de temps el professor recurreix al llibre de text sense haver pensat abans una programació. El sistema tradicional té molta relació amb això, es a dir, únicament els professors es dediquen a seguir el llibre de text i hi ha molta falta de preparacions de les classes.

Altre problema que presenta l'ensenyança únicament impartida amb el llibre de text es què els professors es centren en intentar donar tot el contingut del llibre, quan en realitat hi ha que seleccionar l'informació que és important i organitzar-se por donar els continguts relacionats en ordre. Això vol dir que no hi ha que fer únicament el que posa al llibre de text, sinó que tenim que fer el que ens demanin els nostres alumnes, com per exemple el pacient al metge, ja que l'aprenentatge es construeix personalment. Aquest problema curricular afecta a quasi tots els cicles però a infantil en una proporció molt reduïda, i en canvi, a batxillerat de manera més rutinària.

També tenim altre problema perquè el currículum en sí, ja està carregat excessivament de contingut i això ja impedeix treballar correctament els continguts i el ritme té que ser molt ràpid per poder acabar el contingut que ens exigeix el currículum. I això realment contradiu a un sistema educatiu constructivista perquè si no hi ha temps per elaborar coneixement no es pot interioritzar correctament. A més des-de el meu punt de vista jo crec que es més important assolir un concepte bé que deu malament i per aquest motiu el currículum limita l'aprenentatge constructiu. Segons diu Pedro Villarubia "el currículo significa seguir una larga y frenética carrera de conceptos, divididos en áreas, con el culo sentado en una silla."

　

Hi ha diferents opinions i visions sobre el currículum però destaca una que es la visió oculta del currículum de Jimeno. Aquest tracta d'explicar el missatge subjacent que l'alumne percebeix, es a dir, els alumnes aprenen del model del professor ja que es el seu exemple i els mestres podem influir en les expectatives de l'alumne. Com per exemple si lis volem transimitir als alumnes que a classe no es pot piga ni faltar el respecte als companys i llavors ells veuen que entre els professors ens faltam el respecte o que per dir-li a un alumne que no es pot piga als demés tu li pegues, això en realitat són missatges subliminars, perquè aprenen el que veuen. Si el mestre entra a classe cridant i demanant silenci captaran el missatge de cridar perquè veuen que el professor crida o si li diu a un alumne que això no ho entén o què allò no ho podrà fer l'alumne es convencerà de que no sap i de que no pot.

Fins fa poc a l'educació infantil no es parlava de currículum, sinó que aquest es vinculava amb les etapes posteriors. El que pretén realment l'educació es integrar als més petits a la cultura a la qual pertanyen i permetre-lis participar en ella, i en l'educació infantil es comencen a introduir les bases de tot això amb programacions i el currículum respectiu.

Podem senyalar l'existència de diferents fonts que ens ajuden a prendre decisions a nivell curricular: la sociocultural, que es refereix a allò que es important en un moment històric; la psicològica, que es refereix a allò que es adequat aprendre, segons el desenvolupament cognitiu de l'alumnat; la disciplinària, referint-se a allò que es rellevant de cada matèria; i la pedagògica, que fa referència a com s'ensenya cada contingut i ens ajuda a orientar el maneig de les eines. Per això, podem estar d'acord en què en l'etapa infantil té sentit parlar de currículum.

Però com ja sabem l'educació infantil no és una etapa obligatòria i per aquest motiu sempre es qüestiona la funció del currículum en aquest cicle. Per això, per molt que la etapa no sigui obligatòria es molt important i el currículum ens serveix per orientar, com a referent per no oblidar cap concepte important. La etapa infantil és decisiva perquè es una etapa clau en la vida d'una persona i es el que els marcarà per a la resta de les seves vides la personalitat, els hàbits d'estudi i a més quan els infants fan l'etapa infantil entrén molt més preparats a primària, amb hàbits i la base del posterior coneixement.


Els continguts que els més petits tenen que conèixer a l'etapa infantil són: l'identitat i autonomia personal, es a dir saber qui són i com són; el descobriment del medi físic i social; i la comunicació i representació. I així parlam de tres tipus de continguts: conceptuals, procedimentals i actitudinals i això acaba amb la polèmica de sí es necessari ensenyar a aprendre. Aquestos tres tipus d'aprendre contingut constitueixen un dels eixos dels diferents aprenentatges que tenen que fer-se a l'escola: els fets, els principis i els conceptes, i així l'alumne podrà establir relacions entre les coses i construir el coneixement; els procediments que serien les estratègies per solucionar problemes o les tècniques per realitzar algun aprenentatge concret mitjançant activitats, es a dir que sàpiguen fer coses; i per últim les actituds, valors i normes que fan referència a la manera de comportar-se d'una persona d'una manera determinada davant situacions de la vida.

En el currículum hi ha diferents objectius, però el més rellevant és l'adquisició de certes capacitats motrius, afectives lingüístiques i cognitives...etc i així arribar al creixement personal mitjançant l'educació. Aquest currículum té que intentar afavorir en la mesura de tot el possible a l'alumne i per això qualsevol pràctica educativa es fonamenta en unes bases psicopedagògiques. Per això no podem ensenyar únicament amb un únic mètode sinó utilitzar estratègies que siguin adequades que cada nen o nena necessita.

Una vegada establits els objectius i els continguts, el centre educatiu organitza i gestiona els objectius dividint-los per àrees situant-los en el moment que els docents vegin convenients.


Ir a descargar


Gravació d'àudio:
Perquè volem ensenyar a partir del joc i l'activitat per aprofitar les pròpies vivències de les persones.
Perquè volem ensenyar i que aprenguin amb gran motivació.
Perquè no volem que el currículum limiti el seu aprenentatge.
Per això, segons Jacques Rousseau (1712-1778, Filòsof francès):
La infancia tiene sus propias maneras de ver, pensar y sentir; nada hay más insensato que pretender  sustituirlas por las nuestras.

Aida Ramón López

1r Educació Infantil