LES COMPETÈNCIES

QUART EPORTAFOLI

En aquesta quarta setmana hem vist a classe la conferència que va donar Antoni Zabala a Eivissa i hem parlat sobre la definició i l'importància de les competències.

El terme competència neix en el món de les empreses per que hi havia persones amb molts de coneixements, però que no resolien bé els problemes i aquells que eren capaços de resoldre'ls se li van anomenar competents. En principi aquest terme s'utilitzava únicament de cara al món laboral, però després passa a les universitats i més tard a les escoles.

En aquests moments, les competències no són res de nou en l'àmbit de l'educació, però sí en el sistema educatiu.

Fins ara hem acceptat que la funció de l'escola sigui propedèutica i finalista, on el fi es l'universitat i hem considerat que tan sols es important allò que ens demanarán a la prova final. Per exemple la competència de l'expressió oral no es important perquè no hi ha proves de selectivitat on hi hagi que parlar, per tant, l'objectiu de l'educació es passar les proves, per poder passar les avaluacions i així anar superant estadis i el contingut superat ja es pot oblidar, ja que l'important no es el coneixement aprés, sinó imposar proves de selecció per accedir a l'universitat.

Però el problema ve perquè en una societat no pot haver-hi tan sols universitaris, sinó que en una societat-estat hi ha que tenir professionals en tots els àmbits, com el personal, l'interpersonal,el social i el professional, i crear bons ciutadans/es que responguin a la seva formació integral perquè funcioni la societat i sàpiguen donar resposta a tots els problemes que lis plantejarà la vida.

Segons Zabala ser competent en l'àmbit social consisteix en què la persona té que ser competent per participar activament en la transformació de la societat, es a dir, comprendre-la, valorar-la i intervenir en ella de manera crítica i responsable, amb l'objectiu de que sigui cada volta més justa, solidària i democràtica. Per ser competent en l'àmbit interpersonal l'individu, tendrà que ser competent per a relacionar-se, comunicar-se i viure positivament amb els demés, cooperant i participant en totes les activitats humanes des de la comprensió, la tolerància i la solidaritat. Per ser competent en l'àmbit personal l'individu tendrà que exercir de forma responsable i crítica l'autonomia, la cooperació, la creativitat i la llibertat, mitjançant el coneixement i comprensió de sí mateix, de la societat i de la naturalesa en la que viu. I per ser competent en l'àmbit professional l'individu té que exercir una tasca professional adequada a les seves capacitats, a partir dels coneixements i de les habilitats específiques de la professió, de forma responsable, flexible i rigorosa, de manera que li permeti satisfer les seves motivacions i expectatives de desenvolupament professional i personal.

Segons Decroly, hi ha que fer que la vida entri a l'escola, es a dir, orientar als alumnes en funció de les seves possibilitats perquè trobin el seu paper a la vida com a ciutadà mes o menys actiu en la millora d'aquesta societat, en conclusió, la formació integral de la persona per competències.

El problema està en què difícilment podrem passar a l'ensenyament per competències quan nosaltres mateixos hem aprés amb el model selectiu i propedèutic que ha durat més de 400 anys. Peró realment existeixen coneixements suficients per assolir aquests reptes i estem avançats per fer-ho i està en les nostres mans.

Fins ara, l'objecte d'estudi han set les matèries com les matemàtiques, la geografia, la física...etc. Ara per avançar, l'objecte d'estudi es te què basar en el coneixement d'unes matèries determinades que són les anomenades competències.

En primer lloc, segons Zabala les competències són la capacitat o habilitat de efectuar tasques o fer front a situacions diverses de forma eficaç en contextos diferents en els que cal utilitzar actituds, coneixements i habilitats al mateix temps i de forma interrelacionada. Zabala amb aquesta definició ens vol fer entendre que tenim que saber reaccionar, ja que mai ens trobarem amb la mateixa situació i tenim que ser capaços d'adaptar-nos a la diversitat de situacions de la vida real. Per exemple, quan siguem mestres tendrem una classe amb una gran diversitat d'alumnes i tendrem que saber improvisar en moltes situacions quan per exemple es barallin dos d'ells per un cromo o ens trobarem alumnes conflictius i tenim que reaccionar correctament davant les situacions complexes. Altre exemple seria escollir la millor opció per viatjar o la carretera que més ens convé per arribar abans, aquestos serien alguns exemples de actuacions competents.

Sabem que per a ser competent son necessaris 4 components bàsics: els conceptes, es a dir la construcció personal, els fets i els principis, que es refereixen a la memorització, els procediments que es refereixen a la part pràctica i els qual necessiten un model de referència i per últim l'actitud que es imprescindible davant l'aprenentatge i te relació amb l'experiència personal. Cal destacar que si falla qualsevol d'aquests components no podem ser competents i moltes vegades les persones tenim diverses carències i potser que un falli en la teoria, altre en l'actitud o altre en els procediments. 

Cal dir que hi ha un procés que hi ha que desenvolupar en una acció competent: primer hi ha que analitzar la situació davant la qual ens trobem; després tenim que fer uns esquemes d'actuació; a continuació tindrem que escollir quin es el més adequat de manera flexible i estratègica; i per últim aplicar tots els components de la competència, es a dir, les actituds, els procediments, el fets i conceptes sense separar-los del coneixement.

La manera més fàcil i barata d'ensenyar és el model expositiu o classe magistral, tal i com s'ha fet durant molts d'anys on es donava una explicació igual per a tothom, els alumnes estan col·locats un darrera l'altre i els conceptes s'aprenen repetint una volta darrera d'altra, segons A. Zabala "El descrédito de un aprendizaje basado en la memorización mecánica comportó una notable infravaloración de los conocimientos". Peró avui en día sabem que la millor manera de incorporar el component teòric és amb construccions personals que depenen de les experiències i de la nostra pròpia comprensió i forma de construir. Per tant quan siguem mestres i haurem de conèixer l'aprenentatge que van desenvolupant els nostres alumnes i ho tenim que fer mitjançant la seva participació i amb debats i exercicis per detectar els seus errors si són procedimentals, conceptuals o actitudinals i també les seves virtuts. I així, d'aquesta manera formar grups estables, flexibles i equilibrats perquè s'ajudin els uns als altres creant assemblees grupals i orientant-se amb les explicacions, perquè hi hagi gestió, participació i pugem atendre les necessitats de la diversitat.

Per aquest motius, es convenient que els centres escolars tenguin una dinàmica col·laborativa per què les bones propostes i idees puguin desenvolupar-se per a tots els alumnes i tenguin les mateixes possibilitats de desenvolupar-se integralment.

En conclusió, les competències impliquen: una prèvia memorització, comprensió, saber posar-ho el coneixement en pràctica i la reflexió sobre la funcionalitat del que estic fent i així no dissociar mai la teoria de la pràctica. També amb aquesta vinculació sorgirà més interès i motivació per l'aprenentatge i així també incrementarà l'actitud. L'actitud s'aprèn amb la vinculació dels valors, es a dir,amb l'implicació afectiva, vivint situacions en les que jas d'actuar sota la tolerància, la solidaritat o la col·laboració i solucionant aquests conflictes en els que els alumnes s'han d'implicar, es quan més s'interioritzen aquests valors.

Educació competent:



http://animoto.com/play/1kAVXGOvYtvCEQd2UAkPGA
Fotos procedents de: http://www.flickr.com/photos/aidacreativephotos/

Aida Ramón López.

1r curs d'educació infantil.