En
aquest tema es tracten diversos processos psicològics que es donen en la ment
dels infants durant el procés d’ensenyança-aprenentatge. Aquests processos es
divideixen en dos tipus: els processos cognitius, dintre dels quals podem trobar
l’atenció, la memoria i l’intel·ligència; i els processos afectius, en els
quals trobem la personalitat i la motivació.
En
primer lloc, vaig a fer referencia als processos cognitius, en concret a l’atenció.
L’atenció
és un procés que no només forma part del nen, sino que hem de tenir en compte
altres aspectes com que madura en el dia dia. És a dir, madurarà oferint activitats
i aspectes que facin que el nen realment presti atenció, partint dels seus
interessos. Aquest procés incrementa el grau d’activació i facilita l’entrada d’informació,
que després haurem d’organitzar i distribuir.
L'atenció l'han intentat definir des de varies paradigmes de la psicologia,
una d'elles són els teòrics del conductisme, amb les anomenades teories
conductuals, que es fixaven en la disponibilitat sensorial del nen. Altres
paradigmes són les orientacions psicomètriques, basades en els tests psicològics,
i les teories del processament de l’informació, on es compara el funcionament
de la ment humana, amb els processos computacionals.
Dintre dels processos d’atenció podem destacar una sèrie de factors que
incideixen sobre aquestos: els factors fisiològics, com per exemple l'esgotament,
el son i la fatiga, on ens trobem amb les causes escolars i extraescolars; el nivel
de desenvolupament, ja que al principi de la nostra vida tenim una atenció més
espontània, mentre que quan es va consolidant el nostre llenguatge, podem dir
que comença a haver-hi indicis d’una atenció sostinguda; la motivació i els interessos,
que depenen totalment de la personalitat de la persona; i les diferències
individuals, on podem destacar l’estil impulsiu i l’estil reflexiu, en els que
haurem d’emprar metodologies diferents per a satisfer les necessitats de cada
estil.
Cal
esmentar sobre el procés atencional en les escoles, que és molt important, ja que si un infant per
qualsevol motiu no està en condicions de prestar atenció al docent, sempre es
millor satisfer les seves necessitats bàsiques, abans d’atosigar més a l’alumne.
Per això, com a futures mestres hem de tenir molt en compte les necessitats
fisiològiques que tenen els infants, ja que sinó es troben en condicions, no serán
capaços d’escoltar i asimilar l’informació que el docent pretén transmetre-li.
Avui
en dia, i amb els coneixements que ja tenim, podem dir que la memòria ha perdut
una mica de pes amb el pas de les escoles tradicionals a les més constructives,
i alhora amb el pas de l’aprenentatge memorístic a l’aprenenatge significatiu o
per descobriment. Cal esmentar que aquest pas ha suposat un canvi en l’utilització
de la memòria a curt termini cap a una memòria a llarg termini, de la qual
podem recuperar l’informació amb més facilitat.
L’últim
procés cognitiu és lintel·ligència, la qual durant molt de temps és va entendre
com a una cosa estàtica. És a dir, a l’escola es posaven uns límits i havia que
conformar-se, ja que no es podía arribar més lluny del que estaba pleestablert. Però en els darrers anys, ha sorgit un nou
model de intel·ligència de Gardner, que ens diu que hi ha 8 intel·ligències.
Avui
en dia, sabem que cada infant té les seves capacitats i la seva intel·ligència
pot ser diferent en una àrea de coneixement i en una altra, per tant, la nostra
responsabilitat com a mestres, és desenvolupar al màxim aquestes
intel·ligències. Això implicaría no posar límits en el seu aprenentatge, ja que
fins ara, el coneixement ha estat pautat únicament pel currículum escolar. A
més, si per exemple havia un nen amb necessitats especials, ja li marcaven un
currículum especial, sense tenir en compte les seves necessitats reals.
Ara
explicaré els processos afectius, començant per la personalitat. Des de les
etapes en les que nosaltres treballarem, el nen va configurant la seva
identitat personal a partir dels seus contextos i del que els demés diuen d’ell,
així el nen configura la seva personalitat
a partir dels elements del nostre entorn. És a dir, a partir de les critiques,
les alavançes, els càstigs, els premis,…etc.
Per tant, la
nostra funció com a mestres será la de configurar la personalitat dels infants
amb comentaris positius, és a dir, remarcant les seves potencialitats i
intentant no destacar les seves característiques dolentes, ja que, si només li
deim a l’alumne alló que no sap fer i alló que fa malament, les seves
impressions serán de què és dolent i perdrà la seva confiança en ell mateix. Així que nosaltres hem de crear el
que s'anomena "seguritat emocional a l'aula", és com una capa protectora
que tindrà l'infant quan ell detecta que les seves demandes són ateses adequadament.
La seguretat emocional també depèn de poder preveure com a nen
allò que va a pasar i de tenir unes normes assumides i assumibles i que també
es pot equivocar i reflexionar sobre allò. És a dir, aceptar que a partir dels errors també es pot
aprendre.
Dels estils cognitius dels nens s'han
investigat i s'ha descobert que hi ha dos tipus: els independents de camp i els
dependents de camp. En quant als independents de camp, es caracteritzen més per
respondre millor a les motivacions intrínseques, mentre que els dependents
aprenen millor amb les motivacions extrínseques. Aquestos estils depenen de la
personalitat dels infants.
Finalment, explicaré l’últim procés, el de
la motivació. Cal dir que la motivació és l’interès personal, l’atenció, la persistencia,
l’eficàcia cap a un aprenentatge, l’iniciativa, l’esforç, la constància i la voluntat
cap a una tasca. El problema és que aconseguir aquesta motivació és una qüestió
molt difícil, sobretot al llarg de tot un curs.
Com ja sabem, la motivació dels nostres
alumnes és molt important, perquè d’aquesta dependrà el coneixement que aquestos
puguin arribar a assolir. És a dir, si els nostres alumnes están motivats i
segueixen el fil de les clases, tendrán un aprenentatge molt més significatiu,
mentre que si seguim emprant unes
metodologies més impulsives, no aconseguirem tenir als nostres infants
motivats.
Segons Printich i de Groot la motivació s'articula entorn als següents components: els components de valor, que inclouen les
fites que persegueixen els alumnes i les seves creences pel que fa la valor, la
importància i la utilitat de les tasques; els components d'expectatives, que inclouen
les creences que els nens tenen sobre la seva capacitat per desenvolupar la
tasca; i els components afectius, inclouen les relacions emocionals cap a les
tasques i cap a un mateix, les quals estan influïdes per les cognicions anteriorment
assenyalades. La nostra conducta està sempre orientada a
fites i aquestes desenvolupen un paper fonamental en el procés motivacional: fites relacionades amb la tasca, fites relacionades
amb el jo, i fites relacionades amb la valoració social.
Segons Eliot i Deweck, hi ha dos tipus de fites
les d’aprenentatge i les d’execució. Les fites d’aprenentatge conceben la
intel·ligència com un repertori de coneixements que es poden incrementar
mitjançant l’esforç, mentre que les fites d’execució la conceben com una cosa
estable, la qual es manifesta amb els èxits i els fracassos. Com hem dit
anteriorment les fites d’aprenentatge es podrien relacionar amb els alumnes
independents de camp i amb una motivació intrínseca, mentre que les fites d’execució
estarien mes relacionades amb els alumnes dependents de camp i amb una
motivació extrínseca.
Com a conclusió de tot lo esmentat anteriorment,
podem dir que tots aquestos processos que he esmentat, determinaràn la
identitat personal de l’infant i la seva relació amb els seus companys i els
seus mestres dins l’escola.
Aida Ramón López
2n curs GEDI
No hay comentarios:
Publicar un comentario