¿Què són les emocions?

Per a mi, abans de parlar de les emocions a classe, una emoció era un estat d'ànim canviant de la nostra personalitat que determina el nostre benestar o malestar en moments i situacions diferents. He definit d'aquesta manera les emocions, ja que penso que cada  persona segons la seva personalitat i segons la seva forma de ser tendra emocions i sensacions diferents davant les situacions, és a dir, si jo tenc por escènic, sentiré por i nerviosisme quan tingui que fer una exposició  davant molts gent; en canvi si una companya meva és molt extrovertida i li agrada sempre ser el centre d'atenció, la seva sensació quan hagi de  fer una exposició, serà de alegria i plaer.

Més tard, comparant la meva idea en petit grup vam posar en comú les nostres opinions formulant una nova definició d'emoció. Vam pensar que les emocions son estats d'ànim canviants i variables que sorgeixen d'una situació o acció i de la valoració que té l'individu d'aquesta; solen anar acompanyades o poden derivar en diferents emocions i conductes. Aquesta definició la vam extreure del que cadascuna de nosaltres pensava i vam donar molta importància a que les emocions primàries podien derivar en altres secundàries o en conductes. Com per exemple jo puc estar trist perquè el meu avi està malalt i aquesta tristesa pot desembocar en preocupació, en agressivitat amb la resta de la gent, en passivitat; o també puc sentir alegria perquè he aprovat un examen i estar exaltada, desconcentrada i fins i tot nerviosa.

Per últim, fent comparacions en gran grup vam formular una definició de emoció més completa. Per tant entre totes hem acordat que una emoció és un estat d'ànim intents canviant o temporal provocat per un estímul intern o extern que té significat per a l'individu i que provoca una reacció fictícia o real i física o psíquica. Les emocions tenen significació per a l'individu perquè li serveix per a mantenir l'equilibri. Penso que aquesta última definició és molt completa i m'ha sorprès com nosaltres mateixes sense tenir molts de coneixements previs, hem pogut formar aquesta definició.

En conclusió, amb aquesta activitat he pogut aprendre la diferència entre una emoció i un sentiment, ja que les emocions són temporals i els sentiments són duradors. També m'ha fet reflexionar sobre que qualsevol situació et pot produir sensacions i emocions, ja sigui visionant un pel·lícula de por o amb accions de la vida real i aquestes sensacions poden produir reaccions psíquiques o fins i tot físiques, que és el que anomenem somatitzacions, per exemple tremolar de por, suar de ràbia o desmaiar-te de tristesa.

Les emocions primàries

En principi, per a mi les emocions primàries eren únicament aquelles que estaven relacionades amb el procés de socialització, és a dir, les emocions basades amb les relacions de les persones i per tant, sentir-se estimat i estimar als demes.

Fent comparacions en petits grups, em vaig adonar que les meves percepcions no s’allunyaven tant, ja que fent un anàlisi de les que podien ser les emocions primàries, vam deduir que podien ser aquelles que sorgeixen a partir de les relacions amb les persones, ja que sense les relacions humanes no hi ha emocions. Per tant, vam arribar a la conclusió que a partir de l’amor poden sorgir altres emocions com per exemple l’alegria o la felicitat, la tristesa, la confiança o la desconfiança, la curiositat, la ràbia o l’agressivitat, la por, la motivació, la fortalesa, l’acceptació, la preocupació, l’intriga, etc…

A continuació, vam contrastar les idees en gran grup, i totes vam coincidir en que les emocions més importants són l’alegria, la tristesa, la ràbia, la por i la més important l’amor. Sabem que l’amor és l’emoció mare perquè molts d’autors han arribat a aquesta conclusió i es cert que sense l’amor no hauria la possibilitat de tenir més emocions que se’n derivin.

¿Què és l’amor? Segons ens diu Silvia Palou l’amor  “és un element bàsic per a un creixement emocional i harmònic.”

)

Com hem pogut observar, a través de l’amor s’estableixen uns vincles afectius, un aspecte molt important a l’hora d’educar ja que amb bones relacions l’ambient d’aprenentatge sempre és més favorable.

¿Què és la por? La por, segons les idees de Silvia Palou, és una emoció primària que ens permet posar-nos en alerta en situacions amenaçadores per a protegir-nos i garantir el nostre benestar físic i psíquic. Com hem comentat a classe, la por no ha de ser paralitzant ja que en aquest cas et pot ocasionar molts de problemes a la teva vida, sinó que la por ha de servir per afrontar nous reptes i superar-se en el dia a dia. És important que com a mestres promoguem l’idea de que tothom té por a alguna cosa, i que no per això, qui tingui por ha de ser un covard.

¿Què és la ràbia? Segons Silvia Palou la ràbia pot ser conseqüència d’una situació estressant, amenaçadora o per no poder complir les expectatives que se’n demanen. Cal dir que la ràbia es pot expressar en forma d’agressivitat i es poden derivar l’ira, l’enfad i la furia. Pel que fa a la nostra professió, haurem d’intentar que els infants expressin  i deixin sortir la seva ràbia, sempre i quan no ho facin contra els demés, i aportar-li altres víes per a resoldre els seus problemes.

¿Què és la tristesa? Segons Marina (1999) la tristesa és “una pèrdida, una desgracia, una contrariedad que hacen imposible la realización de mis deseos o proyectos provocando un sentimiento negativo, acompañado del deseo de alejarse, aislarse y pasividad.” Nosaltres com a educadores, hem de tenir clar negar la tristesa no ens portarà a cap banda, per això hem d’expressar la nostra tristesa i deixar que els nostres infants també l’expressin, Aixa arribarà un moment en que acceptaran la nova situació i aprendran a viure amb ella.

¿Què és l’alegria? Segons Silvia Palou l’alegria és un sentiment positiu provocat pel compliment de les nostres expectatives, desitjos, etc…, que comporta un benestar físic i psicològic. Aquesta és l’emoció que hem d’intentar transmetre a les postres aules, d’aquesta manera els infants es prendran la vida amb humor, podran riure d’ells mateixos acceptant les bromes i a partir d’aquí aniran formant la seva intel·ligència.

Com a conclusió de tot lo esmentat anteriorment podem dir que sense alguna d’aquestes emocions no podríem viure en harmonia, ja que entre totes aquestes formen l’equilibri a la nostra vida. Però hem de destacar que nosaltres som nosaltres mateixos els que a partir de les pròpies experiències anem regulant-les i controlant-les i per tant és molt important que ajudem als infants en aquest procés d’autoregulació donant-los seguretat i confiança.

Presentació i primeres emocions

En primer lloc, començaré el bloc d'aquesta assignatura fent un presentació de mi mateixa, ja que des del meu punt de vista per a entendre les emocions i els sentiments dels demés, primer has de conèixer i entendre els teus.

                           

El meu nom és Aida, tenc 20 anys i em considero una persona alegre, sincera, de vegades una mica tímida i un quan m'enfado tenc bastant de caràcter.

 Vaig començar a estudiar aquest grau d'educació Infantil perquè sempre m'han apassionat els infants petits i sobretot els bebès, però he de dir que cada dia que passa i que vaig descobrint coses noves, estic més satisfeta i més contenta  d'haver entrar en aquests estudis.

He de destacar que un tret que determina totes les meves emocions és el fet de que soc mare de un bebè de 7 mesos, i a partir de les meves experiències com a mare estic aprenent realment el que és l'amor vertader i estic més motivada de cara als meus estudis. A més, ser mare m'ajuda a posar en pràctica tots els coneixements que aprenc en el dia a dia a les classes i també m'aporta experiències que puc contrastar a classe amb les meves companyes i els professors, i a pesar de que és molt difícil treure temps per a estudiar amb totes les necessitats que té el meu fill, faig tot el que puc per a portar també totes les assignatures al dia.

Pel que fa a aquesta assignatura, les meves sensacions eren de curiositat i nerviosisme abans de assistir a les primeres classes, ja que no sabia amb què hem trobaria, com seria el mestre, si hauria molts de treballs, si l'examen seria difícil, en conclusió, si l'assignatura seria assequible per a mi.  Però amb tan sols una classe, les meves emocions van passar de ser ambigües a ser totalment positives perquè hem va parèixer molt interessant  de tot el que vam parlar i crec que a l'educació infantil la part emocional s'ha tractar amb molta profunditat. Això sí, també s'ha de tenir en compte a les etapes superiors i no deixar-la de costat, ja que això enforteix la seguretat i la confiança de les persones.

 

Un exemple que jo personalment he pogut experimentar amb aquests tres tipus d'emocions, va ser quan hem vaig quedar embarassada, ja que per una part les meves emocions eren positives degut a que anava a ser mare en uns mesos; d’altra banda també vaig tenir emocions negatives ja que era una cosa que jo no desitjava en aquell moment i pensava que la meva família s’ho prendria malament; i a més també tenia emocions ambigües, perquè tothom diu que la maternitat et canvia la vida però jo no sabia si em canviaria a millor o a pitjor.

Per finalitzar, deix un vídeo d'un bebè totalment emocionat.