Les emocions primàries

En principi, per a mi les emocions primàries eren únicament aquelles que estaven relacionades amb el procés de socialització, és a dir, les emocions basades amb les relacions de les persones i per tant, sentir-se estimat i estimar als demes.

Fent comparacions en petits grups, em vaig adonar que les meves percepcions no s’allunyaven tant, ja que fent un anàlisi de les que podien ser les emocions primàries, vam deduir que podien ser aquelles que sorgeixen a partir de les relacions amb les persones, ja que sense les relacions humanes no hi ha emocions. Per tant, vam arribar a la conclusió que a partir de l’amor poden sorgir altres emocions com per exemple l’alegria o la felicitat, la tristesa, la confiança o la desconfiança, la curiositat, la ràbia o l’agressivitat, la por, la motivació, la fortalesa, l’acceptació, la preocupació, l’intriga, etc…

A continuació, vam contrastar les idees en gran grup, i totes vam coincidir en que les emocions més importants són l’alegria, la tristesa, la ràbia, la por i la més important l’amor. Sabem que l’amor és l’emoció mare perquè molts d’autors han arribat a aquesta conclusió i es cert que sense l’amor no hauria la possibilitat de tenir més emocions que se’n derivin.

¿Què és l’amor? Segons ens diu Silvia Palou l’amor  “és un element bàsic per a un creixement emocional i harmònic.”

)

Com hem pogut observar, a través de l’amor s’estableixen uns vincles afectius, un aspecte molt important a l’hora d’educar ja que amb bones relacions l’ambient d’aprenentatge sempre és més favorable.

¿Què és la por? La por, segons les idees de Silvia Palou, és una emoció primària que ens permet posar-nos en alerta en situacions amenaçadores per a protegir-nos i garantir el nostre benestar físic i psíquic. Com hem comentat a classe, la por no ha de ser paralitzant ja que en aquest cas et pot ocasionar molts de problemes a la teva vida, sinó que la por ha de servir per afrontar nous reptes i superar-se en el dia a dia. És important que com a mestres promoguem l’idea de que tothom té por a alguna cosa, i que no per això, qui tingui por ha de ser un covard.

¿Què és la ràbia? Segons Silvia Palou la ràbia pot ser conseqüència d’una situació estressant, amenaçadora o per no poder complir les expectatives que se’n demanen. Cal dir que la ràbia es pot expressar en forma d’agressivitat i es poden derivar l’ira, l’enfad i la furia. Pel que fa a la nostra professió, haurem d’intentar que els infants expressin  i deixin sortir la seva ràbia, sempre i quan no ho facin contra els demés, i aportar-li altres víes per a resoldre els seus problemes.

¿Què és la tristesa? Segons Marina (1999) la tristesa és “una pèrdida, una desgracia, una contrariedad que hacen imposible la realización de mis deseos o proyectos provocando un sentimiento negativo, acompañado del deseo de alejarse, aislarse y pasividad.” Nosaltres com a educadores, hem de tenir clar negar la tristesa no ens portarà a cap banda, per això hem d’expressar la nostra tristesa i deixar que els nostres infants també l’expressin, Aixa arribarà un moment en que acceptaran la nova situació i aprendran a viure amb ella.

¿Què és l’alegria? Segons Silvia Palou l’alegria és un sentiment positiu provocat pel compliment de les nostres expectatives, desitjos, etc…, que comporta un benestar físic i psicològic. Aquesta és l’emoció que hem d’intentar transmetre a les postres aules, d’aquesta manera els infants es prendran la vida amb humor, podran riure d’ells mateixos acceptant les bromes i a partir d’aquí aniran formant la seva intel·ligència.

Com a conclusió de tot lo esmentat anteriorment podem dir que sense alguna d’aquestes emocions no podríem viure en harmonia, ja que entre totes aquestes formen l’equilibri a la nostra vida. Però hem de destacar que nosaltres som nosaltres mateixos els que a partir de les pròpies experiències anem regulant-les i controlant-les i per tant és molt important que ajudem als infants en aquest procés d’autoregulació donant-los seguretat i confiança.