El període d’adaptació, un cúmul de sentiments.

“Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades.”

Per començar, això seria un molt mal inici en una primera entrevista amb els pares.

Jo com a mare, la primera impressió que m’enduria si una mestra hem fa aquest comentari, és una desconfiança total cap a ella, ja que durant tot un curs aquella persona serà responsable del seu fill i ha de crear un clima de confiança i afecció, que no està creant. En primer lloc, una mestra mai ha de transmetre la seva por, ja que aquesta por la transmetrà directament als pares i els pares al seus fills. D’aquesta manera, pens que aquesta reacció no hauria de ser mai pròpia d’una mestra.

Hi ha diverses formes per ensortir-se’n d’aquesta situació, sense transmetre una sensació de por o inseguretat als pares.  Per exemple explicar als pares que l’escola té unes normes durant el període d’adaptació que s’han de respectar, i en el cas que els pares tinguessin problemes per venir, també la mestra pot donar la possibilitat de que assisteixen altres familiars o donar peu a que els pares ens expliquin una mica la seva situació familiar.

 Així i tot, hem sembla que el període d’adaptació és un moment molt personal i individual, és a dir que cada nen necessitarà el seu temps i cada nen reaccionarà diferent. Per això les professionals de l’educació hem de ser flexibles sobretot en aquests moments, ja que el temps dependrà de l’infant i sempre hem de pensar en que el més important és el seu benestar.

Sobretot el que tenim que tenir en consideració, són les necessitats dels infants, perquè els període d’adaptació són uns moments molt importants per a ells, ja que suposa la ruptura dels vincles més importants, que són els familiars. D’aquesta manera l’infant entra en un món totalment nou per a ell, en el qual ha de relacionar-se amb els iguals i amb adults desconeguts,  per aquest motiu en moltes ocasions pot arribar a ser traumàtic per als nens.

Per totes aquestes raons, el període d’adaptació suposa un moment molt important en la vida d’un infant i per això hem de tenir en compte les seves necessitats més que mai i deixar-los que expressin les seves emocions sense reprimir-les. Tan sols així, aconseguirem que ells superin aquest període sense cap trauma i deixant esclatar el seu cúmul d’emocions en els moments oportuns per a que després no hagi retrocessos en els seus aprenentatges. 

Per acabar vos deixaré un vídeo sobre l'experiència d'una família durant el període d'adaptació.